Moses Mendelssohn
Filòsof jueu alemany de la Il·lustració (1729–1786), nascut a Dessau en el si d'una família jueva humil, marcat de per vida per una malaltia infantil que li va deformar l'esquena i afeblit la salut, autodidacta que va aprendre llatí, francès, anglès i matemàtiques pel seu compte després d'arribar a Berlín amb setmanes catorze anys, on va treballar com a preceptor i comptable mentre s'educava filosòficament, arribant a guanyar el 1763 un premi de l'Acadèmia Prussiana de Ciències en un concurs en què va competir, i va vèncer, el jove Immanuel Kant. Amic íntim de Gotthold Ephraim Lessing des de la joventut —relació que va inspirar directament el personatge protagonista del drama de Lessing Nathan el savi, un savi jueu model de tolerància i saviesa universal—, Mendelssohn es va convertir en la primera gran figura filosòfica jueva plenament integrada en el discurs il·lustrat alemany, guanyant-se el sobrenom del «Sòcrates alemany» per la seva obra Fedó, o sobre la immortalitat de l'ànima (1767), un diàleg platònic modernitzat que defensava racionalment la immortalitat de l'ànima i que li va reportar una fama europea immediata. Considerat generalment el pare de l'Haskalà (la Il·lustració jueva), Mendelssohn va emprendre com a projecte central de la seva vida la reconciliació entre la fidelitat a la tradició religiosa jueva i els valors universals de la raó il·lustrada, defensant a Jerusalem, o sobre el poder religiós i el judaisme (1783) una separació radical entre estat i religió i una tolerància religiosa absoluta, alhora que argumentava que el judaisme, a diferència del cristianisme, no exigeix l'assentiment a dogmes revelats sinó únicament l'observança d'una llei revelada, essent per tant plenament compatible amb la llibertat racional de consciència. La seva traducció a l'alemany de la Torà, acompanyada d'un comentari (Biur), va exercir una influència decisiva en la modernització cultural i lingüística de les comunitats jueves centreuropees, mentre que la seva participació en la Controvèrsia del Panteisme, iniciada per l'acusació de Friedrich Heinrich Jacobi que el difunt Lessing havia estat en secret espinosista, va marcar un episodi intel·lectual decisiu en el desenvolupament de l'idealisme alemany posterior a Kant.