Olympe de Gouges
Escriptora, dramaturga i revolucionària francesa (1748–1793), nascuda Marie Gouze a Montauban, casada joveneta amb un home que no estimava i vídua aviat, es va traslladar a París on va reinventar-se com a autora teatral i pamfletista sota el nom d'Olympe de Gouges, escrivint sense educació formal però amb una prolificitat i un coratge polítics extraordinaris. Va abraçar amb entusiasme els ideals de la Revolució Francesa des dels seus inicis, però va observar aviat, decebuda, que la Declaració dels drets de l'home i del ciutadà (1789) excloïa sistemàticament les dones de la ciutadania política plena. En resposta, va publicar el 1791 la seva obra més cèlebre, la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana, un text que parodia deliberadament, article per article, la declaració revolucionària oficial per exposar la seva hipocresia flagrant: reclama per a les dones els mateixos drets civils, polítics i de propietat que per als homes, defensa el sufragi femení i el dret a ocupar càrrecs públics, i denuncia amb la seva frase més citada que «la dona neix lliure i roman igual a l'home en drets» —i, en un passatge d'una lucidesa política devastadora, assenyala que «la dona té dret a pujar al cadafal; també ha de tenir el dret de pujar a la tribuna», anticipant amb precisió tràgica el seu propi destí. Activista també contra l'esclavitud, va escriure obres de teatre abolicionistes en un moment en què això suposava un risc polític considerable. Acusada de reialisme moderat i d'atacar la facció jacobina dominant, va ser jutjada sumàriament i guillotinada durant el Terror el novembre de 1793, convertint-se, juntament amb Mary Wollstonecraft, en una de les fundadores essencials del pensament feminista modern i, per a la historiografia francesa contemporània, en un símbol de la revolució traïda per les seves pròpies promeses d'igualtat universal.