Pere Abelard
Filòsof escolàstic i teòleg francès (1079–1142), nascut a Le Pallet, prop de Nantes, el professor de dialèctica més brillant i controvertit de la seva època, la fama del qual atreia estudiants de tota Europa a París, on va ensenyar amb un èxit i una arrogància intel·lectual que li van generar rivalitats amargues amb els seus antics mestres, Guillem de Champeaux i Roscelí. La seva biografia intel·lectual és inseparable de la seva tragèdia personal: contractat com a tutor de la jove Heloïsa d'Argenteuil, sobrina d'un canonge parisenc, els dos van iniciar una relació apassionada que va acabar en matrimoni secret, embaràs i, quan la família d'Heloïsa ho va descobrir, en la castració violenta d'Abelard per part d'homes contractats pel seu oncle. Aquest episodi, que Abelard mateix narra amb una franquesa sorprenent a la seva autobiografia Historia Calamitatum («Història de les meves desgràcies»), el va portar a la vida monàstica, mentre que Heloïsa, dona d'una intel·ligència i una passió intel·lectual excepcionals, es va convertir en abadessa; la correspondència que van mantenir després, d'una intensitat emocional i filosòfica extraordinària, és un dels documents més commovedors de la literatura medieval. Com a teòleg, va desenvolupar un mètode dialèctic influent al Sic et Non («Sí i no»), on confronta sistemàticament citacions contradictòries de les autoritats patrístiques sobre qüestions teològiques sense resoldre-les del tot, ensenyant als estudiants a raonar críticament davant l'autoritat en comptes d'acceptar-la passivament —un pas decisiu cap al mètode escolàstic que dominaria les universitats medievals. Condemnat dues vegades per heretgia, principalment per les seves posicions sobre la Trinitat, va morir reconciliat amb l'Església gràcies a la mediació de Pere el Venerable.