Proudhon
Teòric mutualista francès (1809–1865), nascut a Besançon en una família modesta de pagesos i botiguers, autodidacta que va treballar com a impressor abans de guanyar una beca que li va permetre estudiar formalment, i el primer pensador de la història a autodenominar-se «anarquista» —terme que fins llavors només s'havia usat pejorativament—, reivindicant-lo amb orgull provocador com a etiqueta pròpia. La seva obra que li va donar fama immediata i escandalosa, Què és la propietat? (1840), respon a la pregunta del títol amb la seva fórmula més cèlebre i incendiaria: «la propietat és un robatori», tesi que no rebutja tota forma de possessió sinó específicament la propietat que genera renda sense treball —el que ell anomenava «propietat-sobirania», que permet a qui la posseeix explotar el treball d'altres—, mentre defensava la «possessió», el dret d'un treballador a usar i gaudir del fruit del seu propi esforç. Va desenvolupar el mutualisme, un sistema econòmic basat en la reciprocitat entre productors independents, la constitució de bancs populars de crèdit sense interès per finançar cooperatives i petits productors, i la substitució gradual de l'Estat centralitzat per federacions voluntàries de comunes i associacions professionals autogestionades —una visió que va influir profundament en Bakunin i en tot l'anarquisme posterior, tot i que Proudhon mateix rebutjava la violència revolucionària i defensava un canvi gradual i pacífic. La seva rivalitat intel·lectual amb Karl Marx, que va criticar durament la seva economia a La misèria de la filosofia (1847) en resposta al llibre de Proudhon Sistema de les contradiccions econòmiques, o Filosofia de la misèria, va marcar l'inici de la fractura duradora entre el socialisme marxista i les tradicions anarquistes i llibertàries dins del moviment obrer internacional.