Alcorà
Text religiós central de l'islam, que els musulmans consideren la paraula literal de Déu (Al·là), revelada de manera fragmentària al profeta Mahoma a través de l'àngel Gabriel al llarg d'uns vint-i-tres anys, des del 610 fins a la seva mort el 632 dC, primer a la Meca i després a Medina, i compilat en la forma escrita definitiva que coneixem sota el califat de l'Uthmán ibn Affan, aproximadament dues dècades després de la mort del profeta. Estructurat en cent catorze capítols (sures) de longitud molt variable, ordenats de manera general en funció de la seva extensió decreixent i no cronològicament, el Corà combina narracions sobre profetes anteriors —molts d'ells compartits amb la tradició bíblica jueva i cristiana, com Abraham, Moisès, Josep i Jesús, aquest últim reconegut com a profeta però no com a fill de Déu—, exhortacions ètiques i espirituals, legislació civil i penal, descripcions escatològiques del judici final, el paradís i l'infern, i afirmacions teològiques centrades en el tawhid, la unicitat absoluta i indivisible de Déu, considerat el principi més fonamental de tot l'islam. Recitat i memoritzat ritualment en àrab clàssic —llengua que els musulmans consideren part inseparable de la revelació mateixa, de manera que les traduccions es consideren tradicionalment només interpretacions aproximades del sentit i no el Corà pròpiament dit—, la seva bellesa literària i la seva perfecció estilística són considerades pels musulmans com una prova de la seva naturalesa divina, argument conegut com i'jaz al-Qur'an, la «inimitabilitat» del Corà. Font suprema de la llei islàmica (xaria) juntament amb la Sunna del profeta, el Corà ha estat comentat de manera exhaustiva per una tradició exegètica (tafsir) que abasta segles i corrents diversos, i és, per xifra de lectors i memoritzadors, probablement el llibre més llegit i memoritzat de tota la història humana.