Rabindranath Tagore
Poeta, filòsof, músic, pintor i reformador educatiu bengalí (1861–1941), nascut a Calcuta en el si d'una família bramínica adinerada, culta i profundament implicada tant en el renaixement cultural bengalí com en el moviment reformista religiós Brahmo Samaj, que rebutjava el ritualisme hindú convencional en favor d'un monoteisme filosòfic més abstracte i universal. Escriptor extraordinàriament prolífic en pràcticament tots els gèneres —poesia, novel·la, teatre, assaig, cançó— i en dues llengües, bengalí i anglès, Tagore es va convertir el 1913 en el primer autor no europeu a rebre el Premi Nobel de Literatura, concedit pel recull de poemes Gitanjali («Ofrena de cançons»), traducció anglesa pròpia d'originals bengalís d'una espiritualitat lírica intensa que va commoure profundament el públic occidental de l'època, entre ells W.B. Yeats, que en va escriure el pròleg. Filosòficament, Tagore va desenvolupar un humanisme espiritual profundament influït per la tradició Upanixàdica i vedàntica, que defensava la unitat última entre l'ànima individual, la naturalesa i el diví, i que va articular una crítica aferrissada tant del nacionalisme excloent i militarista —desenvolupada en la seva sèrie de conferències Nacionalisme (1917), que denunciava el nacionalisme com una forma de barbàrie organitzada— com del materialisme mecanicista de la civilització industrial moderna, sense per això renunciar mai a un compromís polític actiu amb la causa de la independència índia, malgrat les seves discrepàncies filosòfiques profundes amb la insistència de Gandhi en el nacionalisme cultural i el rebuig de la ciència occidental. Fundador de la universitat experimental de Santiniketan, concebuda com un espai educatiu revolucionari que combinava l'aprenentatge a l'aire lliure en harmonia amb la natura, la creativitat artística i el diàleg intercultural entre Orient i Occident enfront de la rigidesa memorística del sistema educatiu colonial britànic, Tagore va renunciar al títol de cavaller que li havia concedit la corona britànica el 1919 en protesta pel massacre de Jallianwala Bagh, gest que exemplifica la seva figura com a intel·lectual profundament cosmopolita i alhora fermament compromès amb la dignitat i la llibertat del seu poble.