Sun Tzu
General, estrateg militar i filòsof xinès de l'antiguitat (segles VI–V aC segons la datació tradicional, tot i que l'autoria i la datació exactes són objecte de debat acadèmic considerable, amb hipòtesis que situen la compilació final del text durant el període dels Regnes Combatents, uns segles més tard), a qui la tradició identifica amb Sun Wu, un general que hauria servit el rei Helü de l'estat de Wu, i a qui s'atribueix la redacció de L'art de la guerra (Sunzi bingfa), el tractat militar més antic i influent de tota la tradició xinesa i probablement del món. L'obra, composta per tretze capítols breus i d'una concisió aforística extraordinària, no és un simple manual tàctic sinó un tractat de filosofia estratègica d'una profunditat que transcendeix l'àmbit purament militar: la seva tesi central, que la guerra és, abans que res, un afer d'engany (l'art de la guerra és l'art de l'engany) i que la victòria suprema consisteix a sotmetre l'enemic sense combatre, mitjançant la intel·ligència, la posició estratègica i la manipulació psicològica, reflecteix una sensibilitat marcadament diferent de la tradició bèl·lica occidental, més centrada en l'enfrontament directe i decisiu. Sun Tzu emfatitza repetidament la importància del coneixement exhaustiu —tant d'un mateix com de l'adversari i del terreny—, resumit en la seva màxima més cèlebre: «si coneixes l'enemic i et coneixes a tu mateix, no cal que temis el resultat de cent batalles», així com la flexibilitat adaptativa davant les circumstàncies canviants, comparant l'exèrcit victoriós amb l'aigua, que s'adapta sense forma fixa al terreny que travessa. Malgrat el seu origen militar, l'obra ha transcendit amb el temps l'àmbit estrictament castrense per convertir-se en un text de referència aplicat àmpliament al món empresarial, l'estratègia esportiva i fins i tot les relacions interpersonals, gràcies a la universalitat dels seus principis sobre el conflicte, la competència i la presa de decisions sota incertesa.