SigPhiSigPhi

Thomas Malthus

Clergue anglicà i economista polític anglès (1766–1834), nascut a Rookery, a Surrey, en el si d'una família benestant i intel·lectualment inquieta —el seu pare era amic personal de David Hume i Jean-Jacques Rousseau—, ordenat sacerdot de l'Església d'Anglaterra i posteriorment nomenat, el 1805, primer professor d'història i economia política de tota Anglaterra, càtedra creada al Col·legi de la Companyia de les Índies Orientals per formar administradors colonials. La seva obra fonamental, l'Assaig sobre el principi de la població (1798), publicada inicialment de manera anònima com a resposta directa a l'optimisme il·lustrat sobre la perfectibilitat humana i el progrés social indefinit de pensadors com William Godwin i Condorcet, exposa una tesi demogràfica d'una lògica implacable i pessimista: la població humana, quan no es troba restringida, tendeix a créixer en progressió geomètrica (2, 4, 8, 16...), mentre que els recursos alimentaris, subjectes a la llei de rendiments decreixents de la terra, només poden augmentar com a màxim en progressió aritmètica (2, 4, 6, 8...), la qual cosa condemna inevitablement qualsevol societat a xocar periòdicament amb els límits de la subsistència. Malthus distingia entre «frens preventius» al creixement demogràfic —com el matrimoni tardà o la continència moral, que ell defensava des de la seva perspectiva religiosa— i «frens positius» —fam, malaltia i guerra—, que la naturalesa imposava inexorablement quan els primers fallaven, i va concloure amb una fredor científica notable que tota millora en les condicions de vida dels pobres estava condemnada a ser efímera, ja que generaria automàticament un creixement demogràfic que retornaria la població a la misèria de subsistència, argument que va utilitzar per criticar durament les lleis de pobres angleses de l'època. Encara que revisada i matisada en edicions successives, i encara que la revolució agrícola i el control de la natalitat posteriors han qüestionat empíricament moltes de les seves prediccions, la seva anàlisi va influir decisivament en Darwin i Wallace en la formulació de la selecció natural, i el terme «malthusià» continua sent central en els debats contemporanis sobre creixement demogràfic, recursos naturals i sostenibilitat.

2 obres

Temes que tracta