SigPhiSigPhi

Llama de Amor Viva, Cautelas, Avisos, Cartas y Poesias

Joan de la Creu

Idioma:
espanyol
Completesa:
Obra completa
Autoria:
Escrita per l'autor
Estat del text:
Amb errors d'escaneig · 1 passatges il·legibles, exclosos de les respostes
Extensió:
~220.000 paraules · 1.068 passatges
Cita aquesta obra
  • APAJoan de la Creu. (n.d.). Llama de Amor Viva, Cautelas, Avisos, Cartas y Poesias. SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/juan-de-la-cruz/llama-de-amor-viva-cautelas-avisos-cartas-y-poesias
  • MLAJoan de la Creu. "Llama de Amor Viva, Cautelas, Avisos, Cartas y Poesias." SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/juan-de-la-cruz/llama-de-amor-viva-cautelas-avisos-cartas-y-poesias.
  • ChicagoJoan de la Creu. Llama de Amor Viva, Cautelas, Avisos, Cartas y Poesias. SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/juan-de-la-cruz/llama-de-amor-viva-cautelas-avisos-cartas-y-poesias.

De què tracta

La Flama d'amor viva amb el seu comentari, més les cauteles, els avisos, les cartes i la poesia solta.

Context i història

La Flama és el text del final del camí: si la Nit obscura descriu la privació, aquesta descriu el que ve després, i el to canvia del tot. Ell mateix va dir que el comentari el va escriure molt de pressa. El que fa valuós aquest recull, però, és la resta: les cartes i els avisos són Joan de la Creu escrivint a persones concretes sobre problemes concrets, sense la tensió del tractat, i és on se'l sent més a prop.

Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.

Com comença
Con razón dijo el atildado autor del Genio de la Historia, que la doctrina mística de San Juan de la Cruz era tan sublime, «que donde los más aventajados escritores de ella parece que acaban, comienza el venerable Padre» (1). Cuando se leen las estrofas del Cántico Espiritual en que el Santo habla de los estrechamientos de amor entre Dios y el alma, llega el ánimo a persuadirse que alcanza en ellas tal sublimidad de expresión y de concepto, que tras de esta brillante cortina ya no se esconde más que la inefabilidad, el silencio augusto. La lengua, ante tan deslumbradora belleza, parece como que debía estar atacada de perdurable mudez, por la impotencia de captar las formas adecuadas para cantarla debidamente.…

Llegeix l'obra sencera →

← Torna a Joan de la Creu