Buch vom Heiden und den drei Weisen
- Sprache:
- Katalanisch
- Status:
- Vollständiges Werk
- Autorschaft:
- Vom Autor verfasst
- Zustand des Textes:
- Kein Scanrauschen festgestellt (automatische Messung über den ganzen Text, nicht von Hand geprüft)
- Umfang:
- ~84.800 Wörter · 403 Passagen
Dieses Werk zitieren
- APARamon Llull. (n.d.). Libre del gentil e los tres savis [Buch vom Heiden und den drei Weisen]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/de/works/ramon-llull/libre-del-gentil-e-los-tres-savis
- MLARamon Llull. Libre del gentil e los tres savis [Buch vom Heiden und den drei Weisen]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/de/works/ramon-llull/libre-del-gentil-e-los-tres-savis.
- ChicagoRamon Llull. Libre del gentil e los tres savis [Buch vom Heiden und den drei Weisen]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/de/works/ramon-llull/libre-del-gentil-e-los-tres-savis.
Angabe der Ausgabe, die SigPhi wiedergibt: SigPhi ist ihre digitale Reproduktion, nicht der Verlag. Das Erscheinungsjahr steht nicht in den Metadaten (daher „n.d.“), und der Übersetzer erscheint nur, wenn er verzeichnet ist.
Wovon es handelt
Das Buch vom Heiden und den drei Weisen (um 1274): ein Jude, ein Christ und ein Muslim streiten vor einem Heiden.
Kontext und Geschichte
Das Außerordentliche ist der Schluss: der Heide geht überzeugt fort, und das Buch sagt NICHT, von welchem der drei. Llull lässt es absichtlich offen, damit jeder Leser das Gespräch zu Ende führt. Im Mallorca geschrieben, wo alle drei Gemeinschaften nebeneinander lebten, ist es eines der bemerkenswertesten Werke des interreligiösen Gesprächs im Mittelalter. Text auf MITTELALTERLICHEM KATALANISCH: Llulls Original.
Redaktioneller Kontext, keine zitierfähige Quelle: anders als die Passagen des Werks lassen sich diese Angaben nicht am Korpus überprüfen.
CON ab los infaels hajam participat long de temps, e hajam enteses lurs falses oppinions e errors, per ço que eyls donen lahor de nostre senyor Deu, e que venguen a via de salut perdurable; jo qui son hom colpable, mesqui, pobre, peccador, menyspreat per les gents, indigne que mon nom sia escrit en est libre ne en altre, seguint la manera del libre arabich Del Gentil, me vuyl esforçar ab tots mos poders, confiant en la ajuda del Altisme, a ensercar noueyla manera e noueyles rahons per les quals poguessen esser endreçats los errats a gloria qui no ha fi, e que fugissen a infinits trebayls. § Cada sciencia ha mester los vocables per los quals mils sia maniffestada; e cor a aquesta sciencia demostratiua sien mester vocables escurs, e que los homens lechs no han en vs; e cor nos façam aquest libre als homens lechs, per aço breument e ab plans vocables parlarem de esta sciencia. E confiant en la gracia de aquell qui es compliment de tots bens, hauem esperança que per esta manera matexa alonguem lo libre ab pus apropriats vocables als homens letrats, amadors de la sciencia especulatiua. Injuria seria feta a aquesta sciencia e a aquesta art si no era demostrada ab los vocables que li couenen, e no era signifficada ab les subtils rahons per les quals mils es demostrable. § Aquest libre es departit en quatre libres. Lo primer libre es a prouar Deus esser, e esser en ell les flors del primer arbre, e esser resurreccio. Lo segon libre es del juheu, qui enten a prouar que sa creença es meylor que la creença del crestia e del sarrahi. Lo terç libre es del crestia, qui enten a prouar que sa creença val mes