DE ENVEJA ENVEJA, fill, es seruenta de glotonia, de luxuria, de superbia, de auaricia, de accidia e de ira, contra esperança, caritat, justicia, prudencia, fortitudo e temprança. On si tu, fill, est temptat de enueja, encontinent recorre a prudencia, per tal que eyla te certifich, segons qual peccat enueja te tempta pus fortment, e a qual virtut enueja, en aquella temptacio, es pus contraria. § Amable fill, si enueja te tempta ab golositat, recorre a temprança, a la qual dona la primera intencio; e a aquella vianda que enueja te fa desijar dona la segona, e justicia enfortira ton coratge ab prudencia, qui t aportara vtilitat en caritat contra golositat. E aquesta regla matexa pots hauer, fill, contra enueja, per qualque virtut o vici sies temptat. § Molts homens, fill, son qui han anueja o altre vici, lo qual no volrien hauer; mas cor no han la manera con la sapien conexer ne mortificar, per aço estan en lo peccat. E si eyls, fill, sabien vsar de la primera intencio e de la segona, segons la art e la manera dessusdita, porien e sabrien mortificar e conexer los peccats en que son, e contrastarien a temptacions, e fortificarien virtuts. § Fill, no hajes enueja, cor ans que fosses, res no hauies; ni ço que Deus dona a ton prohisme no ho enueiges, cor Deus ha que donar, e ço que dona es carrech a aquells qui ho prenen, e on mes los comana e ls dona, ab major perill ho possehexen, e lur anima n es pus luny a vida contemplatiua, qui es meylor vida que actiua; la qual vida actiua es major trebayl en riquea que en pobretat. § Amable fill, enueja dona tristicia, e tol leticia, e fa atalentament no sadoylable, per lo qual ve passio de ira contra caritat e justicia, qui sanen o guarexen volentat de tristicia ab fortalea de coratge per esperança, leyaltat, temor, humilitat, abstinencia e temprança.
DE IRA IRA es, fill, per intencio que paciencia pusca nexer de caritat, justicia, fortitudo e temprança, contra la temptacio que l demoni fa a aquestes virtuts ab ira, per ço que ls homens hajen impaciencia, qui es vici contrari a virtuts. E per aço, fill, paciencia es per la primera intencio, e ira es per la segona, e abdues les intencions son contraries; cor enaxi con la primera e segona intencio se concorden en diuerses virtuts, ço es a saber, quant alcuna virtut ha sa obra, per ço que la haja altra virtut, enaxi primera e segona intencio son contraries, con la vna intencio deuayla de virtut, e la altra de vici. § Si tu, fill, est temptat per ira, recorre a fortitudo, e esta forts en ton coratge tant de temps tro que sia venguda caritat, justicia e prudencia, qui enfortesquen ton coratje contra ira; en la qual fortificacio neix paciencia començada per abstinencia, adonchs quant començes a hauer fortitudo contra ira per passiua volentat, obedient a illuminat enteniment. § Amable fill, ira ve soptosament, e creix en la membrança, del fayliment o de la injuria qui a hom es feyta; e per aço soptosament deu home recorrer a fortitudo, a abstinencia, e a les altres virtuts, per tal que la volentat pusca hauer deliberacio a amar fortitudo per la segona intencio, e paciencia per la primera; e caritat pusca amar perdo e pietat per la segona intencio, e en si matexa merit per la primera; per lo qual merit esperança letifica coratge de home pacient ab justicia e prudencia contra auaricia, e superbia, e enueja, e accidia, e colpa, e pena. § Si tu fill, dius que no pots hauer paciencia ne abstinencia con est feylo o irat, adonchs tu negues negun poder de libertat en ta franca volentat, en la qual nostre senyor Deu ha ordenat con fortitudo, prudencia e justicia, ab caritat e paciencia, sien contra mala volentat, impaciencia e ira; e per aytal negacio affermes que en la libertat han poder ira e impaciencia contra la justicia, sauiesa e misericordia de Deu. § Amable fill, la nau, ne lo casteyl, ne la ciutat no son feyts en vn dia tan solament, ans hi coue aytant de temps con se coue a la materia e a la forma per que venen a compliment. E per ço, fill, ira no mor soptosament moltes de vegades, e dura longament, per ço cor los homens no la saben oblidar ne mortificar ab virtuts; lo qual mortificament de ira farien si soptosament, ab gran fortitudo, a les virtuts, qui son contra ira, recorrien, e les dues intencions ordonauen, amant per la segona intencio ço per que home ha occasio de ira, e les virtuts amant per la primera intencio. § Fill, no desames la libertat que has en ço que la segona intencio pots mudar en primera, e la primera en segona; cor si d aço te podies escusar segons veritat, seguir sia que la tua volentat no hagues libertat en virtuts e en vicis, e seria ta volentat de bestia, e no de home; e con aço es impossibil, donchs, ama, fill, paciencia contra ira. § Amable fill, en les virtuts e en los vicis damuntdits açi te hauem exemplificada temptacio e intencio en qual manera son en home, are te volem exemplificar en aquestes rubriques conseguents, per tal que sapies e hajes tristicia de la injuria que es feyta en est mon a intencio per temptacio de vicis contra virtuts; per la qual injuria hajes, fill, en tos vlls plors, e n ton cor suspirs e dolors.
DE ORACIO ORACIO es, fill, per intencio que anima haja Deu en son membrar, entendre e amar; cor enaxi con es menjar e beure per sostentar vida corporal, enaxi es oracio per sostenir en la anima la intencio per que li es donada memoria, enteniment e volentat. § Amable fill, molt hom es temptat en sa oracio amant Deu per la segona intencio, e amant vida o riqueses, honraments, infants o altres coses per la primera intencio. E per aço, fill, aytal oracio es a Deu molt desagradable, con sia cosa que eyl sia digne de esser amat per la primera intencio sobre totes coses. On per aço, fill, con tu pregaras Deu, obri los vlls de ta anima, e guarda t que no ames Deu per la segona intencio; car si ho fas, indigne est que sies exausit en ta oracio, en la qual est contra esperança, caritat e justicia. § En oracio, fill, deuen los homens pregar Deu ab la primera intencio que ls do les coses espirituals, ço es saber, virtuts; e les temporals deuen demanar a Deu per la segona, con sia cosa que la intencio per la qual son les coses temporals sia la segona, e ceyla per que es fe, esperança, caritat e les altres virtuts, sia la intencio primera. E con lo demoni ahira oracio, per ço, fill, tempta los homens en la primera intencio e en la segona, conseylant que hom prech Deu per les coses terrenals per la primera intencio. § Oracio de boca es, fill, per la intencio segona, e oracio de pensa es per la primera; e per ço lo demoni tempta los homens que muden les intencions, adorant Deu per paraules, e cogitant en altres coses vanes temporals; per les quals cogitacions son contraris a oracio, e cuyden se los homens que per moltes paraules sien exausits, jatsia aço que en lur pensa hajen moltes e vanes cogitacions contraries a ses paraules. § Fill, con volras fer oracio tempta t tu mateix si est pus appareylat a pregar Deu per vtilitat de tu mateix o de ton prohisme, que a demanar a Deu que t don virtuts, o que t deffena de vicis; e tempta ta volentat en qual virtut es pus appareylada de contemplar, ne qual vici li es pus ahirable; e tempta en la oracio loch e temps pus couinent, e guarda si nuyl vici te fa embargament. E en esta temptacio ordona la primera intencio a les coses pus nobles, e la segona a les menys nobles. § Amable fill, en la oracio coue esser, segons caritat e justicia, be comu per la primera intencio, e be especial per la segona. E per aço lo demoni tempta home con per sa vtilitat prech per la primera intencio, e per la vtilitat comuna prech per la segona intencio. E per aço en la oracio son enuersades les dues intencions injuriosament contra exausiments de justicia. § Molt hom dupta de pregar Deu altament en lum de intelligencia per temor de fe, la qual temor es contra esperança, fortitudo, justicia e caritat; con aytant con l enteniment es pus exalçat a entendre Deu en vnitat de essencia e en trinitat de persones, e entenent con Deu lo pare engenra Deu lo fill eternalment e infinida, e con ix Deu lo sanct esperit d amdos, d aytant, fill, en oracio pot hom hauer pus alta contemplacio, e major caritat, deuocio e exausiment. E per aço, fill, lo demoni tempta ab temor, per tal que la volentat no pusca hauer gran deuocio ne feruor per presencia de conexença. § Si tu, fill, est temptat en la oracio per hujament, contrasta a la temptacio ab mudaments de consideracions en diuerses objects, e ab rahons noueyles e necessaries. E si en ta longa e deuota oracio est temptat de vergonya, la qual has de les gents en pregar longament e deuota a Deu, ama vergonya per la segona intencio, e la oracio ama per la primera.
DE CONFESSIO CONFESSIO, fill, es accusament secret per intencio de penediment e de satisfaccio, ab conseyl de home just, official del sanct sagrament sacerdotal, donador de indulgencia e de penitencia per virtut de Deu. § Aquesta confessio es, fill, en dues intencions. La vna es perfecta en caritat, esperança, justicia, prudencia e les altres virtuts; e l altra es imperfecta per deffayliment de fortitudo, e deffayliment de virtuts en fortitudo. E per ço, fill, la perfecta confessio es per la primera intencio amadora, e la imperfecta per la segona. § Fill, la confessio qui es per la primera intencio, es amable, con la volentat accusa son peccat ab contriccio e penediment al preuera, e l enteniment se jutja ab justicia, membrant la memoria, ab esperança, la misericordia de Deu, per tal que gola ni auaricia ni los altres vicis no sien a la volentat qui s penet agradables per nuyl temps. E la confessio, fill, qui per la segona intencio es amable, es seruenta e appareylament de la primera, cor molt home, fill, es en peccat mortal, del qual no s penet perfectament ne n vol exir, e proposa que alcun temps visca, e espera que Deus li do gracia que s confes accusant son peccat, e sostenent vergonya e passio en la confessio. § Amable fill, temptat es home per la primera intencio, per gola o per luxuria o per altre vici qui, per amonestament del demoni, vol posar segona intencio en la confessio, e vanagloria en la primera; mas con fortitudo, caritat, justicia e les altres virtuts se enlacen e s liguen contra superbia, e vanagloria, e mal eximpli, adonchs la confessio es per la primera intencio en la perfeccio de les virtuts damuntdites, e n la satisfaccio e contriccio qui es per la segona intencio. § Tempta, fill, lo demoni los homens, cor per justicia signiffica esser imperfecta confessio aquella en que hom no s proposa en obediencia de caritat e de fortitudo contra auaricia o luxuria o altre peccat. E per aço son, fill, molts homens qui no prenen penitencia, e son decebuts e vençuts per sobre gran consciencia e per poca fortitudo, e han foyla esperança que venguen a vera confessio; la qual esperança es multiplicada en confessio qui va per la segona intencio. § Amable fill, gran injuria fa home peccador a contriccio, e a fortitudo, e a caritat, e a justicia con se confessa ab intencio que no ixca de peccat; e gran injuria fa a fe, e a esperança, e a prudencia home qui no s confessa, per ço con no ha vera confessio. On per aço, fill, con confessio es filla de justicia contra injuria, te conseyl que t confesses per la primera intencio vertaderament. E si has tan flach cor retinent que no t confesses per la primera intencio, conseyl te que t confesses per la segona, per ço que sies pus prop a la primera intencio, e que no sies tant contra la fe catholica, ne tant contra los sagraments de sancta esgleya, ne sies tan maniffestable peccador, e tan desplasent a Deu e a les gents.
DE SACRIFFICI SACRIFFICI es, fill, per intencio que Deus en lo cors sagrat de Jhesuchrist vença temps, loch, quantitat e mouiment, a signifficança de la diuina obra infinida e eternal que Deus ha en si mateix sens temps, loch e mouiment. § Amable fill, Deus pare engenra Deus fill, e de Deu pare e de Deu fill ix Deu sanct esperit, e tots tres son vn Deu qui es inmouible, sens loch, quantitat ne temps; cor en essencia eternal e infinida, e en obra que sia per tota la essencia eternalment e infinida, no pot esser temps, loch, quantitat ne mouiment. E per aço, fill, Deus, sajus entre nos, fa obra en lo sacriffici on no ha naturalment temps, mouiment, quantitat ne loch. § Fill, lo cors sanct de nostre senyor Jhesuchrist es en lo cel, e es en tots los altres lochs on es sagrat per virtut de paraules; e per aço en lo sacriffici es vençut temps, e quantitat, e mouiment e loch, per ço cor en vn temps es en diuerses lochs, e sots la poca quantitat de la hostia, es tota la persona de Jhesuchrist, qui es major que tota la quantitat de la hostia. § Aquesta obra, fill, es per poder, voler, sauiesa e justicia on es infinida virtut, perfeccio e gloria. E per aço es demostrada la virtut infinida per la obra del sacriffici; cor nuyla altra virtut no poria fer semblant ne egual obra, ne creatura no poria reebre pus fortment signifficança de la diuinal obra de virtut que Deus ha de eternitat e infinitat en si mateix. § Fill, veritat es en les coses espirituals per la primera intencio, e en les corporals per la segona; e per aço temptacio tempta los homens en lo sacriffici per los senys sensuals contra los poders de la anima; cor en ço que la hostia no s muda de color, ne de quantitat, ne de sabor, jatsia que sots aquella sia forma e materia de carn, appar en la sensualitat que la intellectualitat qui creu aquella hostia esser cors de Jhesuchrist, no sia en veritat. On per aço, fill, si tu est temptat d aytal temptacio, recorre al poder diuinal, qui pot fer totes coses, e hajes a les coses intellectuals la primera intencio, e a les sensuals la segona. § Amable fill, lo sanct sagrament del altar es per intencio que fe, esperança e caritat ne sien majors en home, e que lo enteniment se n pusca pus exalçar a entendre la bonea, e l poder, e la humilitat, e la caritat de nostre senyor Deu; cor gran bonea fa Deus con fa tan gran e tan maraueylosa obra. E gran hi es son poder sobre obra natural; e humilitat hi es molt gran con se vol tan souen humiliar a nos, e esser tan souen e en tants lochs ab nos; e amor, e caritat, e misericordia, e pietat, e amistat, e societat fa Deus ab nos per sacriffici. On si tu, fill, no est creent a aquesta obra, per ço con vols obehir als senys sensuals, tu fas injuria a veritat, e a Deu, e als senys espirituals, que son amables e affermables per la primera intencio.
DE MATRIMONI MATRIMONI es, fill, per intencio que concordants volentats sien obedients a engenrar fills per ordonament de Deu; los quals fills amen Deu e coneguen, e per ells sia conseruada la humana natura en lo mon. § Amable fill, en lo acostament del home e de la fembra ha delit carnal, lo qual hi ha Deus creat per intencio que l home e la fembra se acosten e engenren infants. E con lo delit carnal es per la segona intencio, e la generacio es per la primera, per aço lo demoni ab luxuria tempta los homens e les fembres, per tal que hajen la segona intencio a fer infants, e la primera hajen als delits carnals, per ço que luxuria pusca destrohir castetat en lur coratge. § En matrimoni, fill, deu hom demanar, per la segona intencio, amichs, e beyles fayçons, e riqueses, e honraments, cor lo matrimoni es per la primera intencio. Mas les gents, en la major partida, muden les intencions; e per aço, fill, apenes es nuyl hom qui en lo matrimoni vs per la intencio per que es. § Amable fill, enaxi con Deus ha ordonat que natura ordonadament vs de son cors en ses obres, enaxi Deus vol que home haja ordonada intencio en engenrar fills o filles, e que ls nodresca per la primera intencio, e los enriquesca per la segona. Mas d aquestes intencions fan, fill, los dames homens lo contrari, per lo qual son lurs fills mal nodrits, e esdeuenen en pobretat moltes vegades, e a Deu son desagradables.
DE SCIENCIES SCIENCIES son, fill, per intencio de conexer e amar Deu, e de conseruar lo mon en bon estament. On per aço sapies, fill, que theologia es per ço que hom parle de Deu; e es per la primera intencio, e totes les altres sciencies son per la segona; philosophia es, fill, per intencio de conexer Deu, la qual conexença es demostrada per obra natural; e dret es sciencia per intencio de tenir justicia; e medicina es per intencio de conseruar sanitat e gitar malaltia; e d altres sciencies son, fill, on Deus ha posada la intencio per que son, cor nuyla sciencia es creada sens intencio. § Amable fill, homens qui saben theologia son temptats en la primera intencio e en la segona, per ço que destruen a theologia la intencio per que es; e per ço lo demoni se esforça que hom ame theologia per esser prelat, o maestre, o rich, o honrat e loat per sciencia, e que la segona intencio hom haja a la sciencia. E per aytals intencions, fill, son molts homens qui aprenen theologia amants Deu per la segona intencio, e si mateixs per la primera; per la qual amor no vsen de theologia segons la intencio per que es. § Philosophia es, fill, sciencia molt agradable a saber, cor sciencia es per que hom es molt illuminat en les obres de natura e en theologia. Empero, fill, molts homens son cahuts en error, per ço cor la amauen per la primera intencio; per la qual amor descrehien en theologia contra fe, esperança e caritat. § Dret es, fill, sciencia qui ab justicia se coue contra injuria. En aquesta sciencia es molt home temptat qui ama la sciencia per la segona intencio, e riqueses, prelacions, e honraments, e delits per la primera. E per aço, fill, es la sciencia per aquells injuriada contra fe, esperança, caritat e justicia en ço que la desuien de la intencio per que es. § Medicina es, fill, amadora per la primera intencio, e los dames homens la amen per la segona, per ço que hajen honraments e riqueses; e per aço es la sciencia en eyls injuriada e desuiada de la intencio per que es; per lo qual desuiament, fill, molt maluat metge vsa falsament de medicina. § Amable fill, en les sciencies damuntdites se esforça lo demoni de destrohir la intencio per que son; e per aço son les sciencies molt confuses en la practica de molt maluat home qui ab falsa intencio vsa de eyles. On con aço sia enaxi, donchs, fill, conseyl te, si ames sciencia, que la ames per la intencio per que es, per tal que mils e pus leyalment ne sapies vsar e obrar, e al demoni mils pusques contrastar. § ¡Ah, fill! ¡E con gran ordonament seria ordonar que les sciencies fossen conseruades en la intencio per que Deus les ha donades! ¡E con gran illuminament, endreçament e abreujament faria en les sciencies qui les ordonaua a necessaris començaments, segons la Art abreuiada de atrobar veritat, per tal que ab los vniuersals hom pusques atrobar los particulars qui ab la practica de les sciencies se couenen!
DE INFAELS INFAELS son, fill, molts en lo mon que no creen en la sancta fe catholica, los quals son, fill, per intencio que los faels crestians pusquen hauer materia e appareylament en que Deu pusquen amar e conexer per prehicacio e via de martiri, no duptants a morir ni a sostenir trebayls por la amor de Deu. § Amable fill, aquells infaels deurien esser amats per la segona intencio; e via de martiri per honrar Deu deuria esser amada per la primera intencio. Mas lo demoni tempta los crestians en les dues intencions, per tal que amen lur mort per la segona intencio, e les terres e les riqueses que ls infaels possehexen amen per la primera.
E per ço sapies, fill, que temptacio diabolical per absencia de fe, de esperança, de caritat, de prudencia e de fortitudo, e per presencia de auaricia, e de accidia, e de enueja, fa molt de mal en lo mon en desuiar intencio d aquelles coses per que son. § Per la primera intencio, fill, es amable la conuersio dels infaels; e per la segona es amable guerra e batayla contra los infaels. E per ço, fill, los crestians deurien pus fortment continuar de vsar de la primera intencio en los infaels, que de la segona; e cor no ho fan, es injuriada la primera intencio, e a la segona es feyta major honor que no s coue. § Amable fill, la major e la pus alta intencio que hom pot hauer a multiplicar fe, esperança, caritat, justicia, prudencia e fortitudo, es hauer intencio de donar conexença de Deu e amor als infaels qui l ignoren e no l amen. E per aquesta tan alta intencio son tan altament pujats en santedat e en gloria los apostols e ls martirs; on con aço sia enaxi, donchs, fill, ¿quant sera aquell temps que intencio sia en los honraments en que esser solia?
DE RIQVEA RIQVEA es, fill, per intencio que sia comuna caritat on justicia e misericordia hajen appareylament a satisfer a intencio contra auaricia, qui ab injuria e crueltat se coue; e per aço, fill, riquea es amable per la segona intencio, e caritat, justicia e misericordia son amables per la primera. § Amable fill, si auaricia, accidia e enueja no fossen, los bens temporals foren comuns sens altra especialitat; on destrohir auaricia, accidia e enueja, e ajustar riqueses, es per intencio especial de riquea, per tal que ab riquea los homens hajen poder en tenir justicia, e en donar almoynes als homens pobres, e que hajen esperança, caritat, prudencia e fortitudo contra vicis, qui per absencia de esperança e de caritat e de justicia, prenen en coratge de home vicios. § Per deffayliment de fortitudo, son, fill, desirades, e possehides, e ajustades moltes riqueses mal partides, e son donades a molts fills indignes de riqueses, e qui han pus contraria intencio a les riqueses que possehexen, que no haurien si en pobretat viuien. § ¿Sabs, fill, per que los homens se esforçen pus fortment a ajustar riqueses corporals, que riqueses de virtuts? Per ço cor amen los bens terrenals per la primera intencio, e los celestials per la segona. E per aço, fill, son molts homens richs de diners, e de possessions, e de casteyls, e de viles, e de ciutats, qui son homens pobres de fe, de esperança, de caritat e de les altres virtuts; per la qual pobretat lo demoni los te temptats, e a Deu son desagradables.