infernats qui seran colpables a Deu per glotonia e per embriaguea? § Respos lo juheu: En infern coue esser fam e set en los homens colpables, a demostrar la justicia de Deu; on si en paradis hauia viandes a satisfer al cors glorifficat, no seria signifficat que la present vista que hom haura de Deu, abastas a donar gloria al cors huma; e si no ho fehia, deffayliment de perfeccio seria en la bonea, granea et cetera de Deu; e aço es impossibil e contraria cosa a les condicions dels arbres. § Dix lo gentil: Deman te si en paradis haura hom membrança de aquest mon, ne si ls vns homens hauran conexença dels altres. § Respos lo juheu: Si hom en paradis no hauia membrança de aquest mon, no hauria hom membrança del merit que hom ha cant sa bones obres; e si no n hauia, hom no conexeria la justicia de Deu. E e si ls vns homens no hauien conexença dels altres, los vns no haurien gloria en la gloria dels altres; e si no n hauien, volentat diuina se concordaria ab accidia, enueja e imperfeccio; e aço es impossibil.
Del vuite article DE INFERN DIX lo juheu al gentil: De cada arbre hauem sufficiencia ab vna flor a prouar infern esser.
DE GRANEA E PODER TOT quant Deus ha creat, ho ha creat a demostrar son gran poder, lo qual poder sera molt mils signifficat a son poble si infern es, que no seria si infern res no era. Cor en ço que Deus per son poder pora conseruar eternalment en foc infernal lo cors del hom peccador, sens que l foc no l pora consumir, hauent los homens infernats molt gran fam, e set, e calt, e fret, e durant sens fi per lo poder de Deu qui en ells se maniffestara, se demostrara eternalment sa justicia, e la raho per que Deus ha creat hom, sera pus fortment couinent ab esser que no fora si infern no fos; e car ço per que si coue s mils ab occasio per la qual Deus ha creat hom, haja concordança ab esser, e lurs contraris ab no esser; per aço infern es signifficable.
DE ETERNITAT E JVSTICIA HOME peccador, cant fa peccat, pecca contra eternal justicia, la qual justicia es en Deu, e pecca contra la eternal bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio; e per aço coue s ab peccador colpa infinida en duracio. E si aço no era enaxi, en Deu hauria deffayliment de perfeccio en granea infinida, que no seria en eternal vs de justicia. E cor es impossibil que en Deu deffayla eternal vs de justicia, per aço coue que l home qui pecca mortalment, haja colpa per la qual sia digne de sostenir eternal pena, la qual pena no seria, si infern no era perdurable. § Dix lo gentil al juheu: Cant lo peccat que l home peccador fa sia termenat e finit en durament de temps, ¿con pot esser que ell, per aquell peccat, sostenga pena eternalment sens fi? § Respos lo juheu: Segons que damunt es dit e signifficat, enaxi coue esser, segons la gran justicia de Deu; cor si les penes infernals hauien fi, couenrria que ls homens qui exirien de infern haguessen gloria; la qual gloria haurien sens franch arbitre, e sens eleccio de amar Deu, e de amar justicia, con sia cosa que aquells sien morts en peccat, apres la qual mort no han libertat de elegir be e de esquiuar mal. On, per la raho que tu dius, son molts juheus qui crehen que la infernal pena haura fi; mas yo no so de lur oppinio, ans creu que la infernal pena sera eternal; cor si no ho era, serien destrohides les condicions dels arbres, e ls homens qui son en gloria no haurien tanta de gracia rehebuda de Deu, si infern no era durable, con hauran si infern es durable. E cor ço per que los homens saluats hajen mes de gloria, e reheben major gracia, e hajen a Deu major caritat, se couenga ab esser, segons les condicions dels arbres, per aço infern es maniffestat esser perdurable.
DE AMOR E IRA LA diuinal amor ama eternalment sens fi aquells qui son en gloria. ¿E sabs per que? Per ço cor la amor e la bonea diuina se couenen a amar eternalment sens fi los sants de gloria; cor si no ho fehien, couenrria que la gloria que ls sants han en paradis hagues fi; e nos hauem prouat que aquella gloria durara sens fi. On enaxi con amor se coue ab la bonea diuinal a amar los sants de gloria perdurablement, enaxi se coue ab la diuinal justicia a desamar perdurablement los peccadors infernats, los quals perdurablement no desamaria, segons justicia, si aquells perdurablement no eren punits per justicia.
DE PRVDENCIA E FORTITVDO PRVDENCIA e fortitudo son virtuts qui son contraries a lurs contraris, los quals son imprudencia e freuoltat de coratge. On si infern es, prudencia e fortitudo se n couenen mils contra lurs contraris; e on mils se couenen contra lurs contraris, pus fortment se descouenen ab esser imprudencia e flaquea de coratge. On si infern res no era, la gran justicia diuina fora pus contraria a imprudencia e a flaquea de coratge si infern fos, que no es si infern res no es. E on mes la gran justicia de Deu es signifficada a la humana intelligencia, mils se couenen ab esser prudencia e fortitudo. E cor per esser infern se seguesca ço qui damunt es dit en molt gran conueniencia; e per no esser infern hi fos la inconueniencia damuntdita; e esser e conueniencia se couenguen, e no esser e inconueniencia, per aço infern es maniffestable.
DE CARITAT E ACCIDIA CARITAT e accidia son contraris, cor per caritat es hom amador de be e desama hom lo mal; e per accidia es hom amador de mal e desama hom lo be. On si infern es, pus appareylat es hom, considerant les penes infernals, a amar be e a esquiuar mal, que no seria si consideraua e crehia que mal infernal res no fos, o que les penes infernals haguessen fi. E aytant con les penes infernals son a home occasio de amar be, e de fer bones obres, e de esquiuar mal, de aytant es hom pus contrari a accidia. E cor, segons les condicions dels arbres, se couenga ab esser ço per que virtuts e vicis pus fortment son contraris, e ço per que menys son contraris se couenga menys ab esser, e aço segons esguardament de infinit durament, per aço infern es maniffestat al huma enteniment qui ha aytal consideracio. § Cant lo juheu hac prouats los articles damuntdits, lo gentil gita vn suspir molt doloros, e dix: ¡Ay las colpable! ¡E en qual perill has estat tan longament! ¡E con greus trebayls e perdurables hagres hauts si fosses mort en la error, e en les tenebres en les quals estaues! Dementre que l gentil dehia aquestes paraules, lo juheu li dix si s tenia per contengut dels articles que li hauia prouat de sa ley. E ell respos, que assats se n tenia per pagat, saluant ço que esperaua ohir dels altres sauis. Mas prech te que m digues infern en qual loc es, ni qual es la pena que sostenen aquells qui son infernats. § Respos lo juheu: En diuerses oppinions es departit lo poble dels juheus en ço que m demanes; cor los vns crehen que infern es en aquest mon en que som; los altres dien que es entre l aer; los altres dien que es en lo mitg de la terra; e los vns dien que infern no es altre cosa mas no veser Deu, e considerar que han perduda la gloria e la vista de Deu; e los altres dien que infern es estar lo cors perdurablement en foc, e en glas, e en neu, e en sofre e aygua buylent, e entre demonis e colobres e serpents qui aquells turmentaran sens nuyl cessament. E la pena de la anima sera major en quant desamara esser, e sabra que tostemps sera, e que nuyl temps no cessaran sos torments, e sabra que ha perduda gloria qui durara tostemps. § Cant lo juheu hac dites aquestes paraules, e moltes d altres qui serien longues a recomptar, lo juheu dix: Prouat e demostrat hauem con lo poble dels juheus han vera lig, e son en via de veritat, segons que hauem concordats los articles nostres ab les flors dels arbres e ab lurs condicions; on si nostra lig no fos en via de salut, no pogrem hauer concordades les flors e les condicions dels altres arbres ab los articles que crehem; la qual concordança hauem demostrada e signifficada, benehit ne sia Deu. E cor la ley dels crestians e dels sarrahins es contraria a la nostra, per aço es maniffestat que ells son en error. On per aço, tu, gentil, hauras major colpa que d abans no hauies, si lexes la via saludable, e prens la carrera per la qual los peccadors deuallen a foc perdurable, e perden la gloria que nuyl temps no ha fi.
COMENÇA LO TERÇ LIBRE QVI ES de la creença dels crestians VAL de vosaltres dos parlara primer? dix lo gentil. Respos lo juheu: Segons orde, lo crestia deu primerament començar, per ço cor sa ley fo ans que ceyla dels sarrahins. On adonchs lo gentil prega lo crestia que començas a prouar sa lig, e ls articles en que crehia. Mas lo crestia respos, e demana al sarrahi si li plahia que eyl començas, segons que l gentil ho volia; e lo sarrahi respos e dix que li plahia. § Lo crestia se ajonoyla e besa la terra, e leua sa pensa a Deu, e sos vlls e ses mans al cel. Denant sa fas feu lo senyal de la creu dient aquestes paraules: En nom del pare, e del fill, e del sant esperit, vn Deu en trinitat, e trinitat en vnitat. Cant lo crestia hac feyta reuerencia a la vnitat e trinitat diuinal, altra vegada feu lo senyal de la creu, e a honor de la humanitat de Jhesuchrist dix aquestes paraules: Adoramus te Christe, et benedicimus tibi, quia per crucem tuam redemisti mundum. § Cant lo crestia hac feyta sa oracio, ell dix que los articles de sa ley eren.xiiij., dels quals son.vij. qui pertanyen a la natura diuina, e.vij. qui pertanyen a la natura humana de Jhesuchrist. Aquells qui pertanyen a la natura diuina, son aquests: Vn Deu, pare, fil, sant esperit, creador, recreador, glorificador. Los.vij. articles qui pertanyen a la humanitat de Jhesuchrist, son aquests: Jhesuchrist concebut de sant esperit, nat de verge, crucifficat e mort, deuayla als inferns, resuscita, puja als cels, vendra a jutjar bons e mals al dia del judici. § Enans que l crestia començas a prouar sos articles, dix aquestes paraules al gentil: Sapies, gentil, que los articles de nostra fe son tan alts, e tan difficils a creure e a entendre, que tu no ls poras entendre, si totes les forçes de ton enteniment e de ta anima no mets a entendre les rahons per les quals yo enten a prouar los articles damuntdits. Con moltes vegades se esdeue que hom sufficientment proua alcunes coses, mas cor aquell a qui hom fa la probacio no ho pot entendre, apar a aquell que hom no dona prouança de ço que es prouable.
Del primer article DE VN DEV DEVS es vn, e en vn Deu crehem; e aquell Deu dehim que es simple e accabat, e es compliment de tots bens; e en aquell son totes les flors del primer arbre. On tota la noblesa que ls juheus ni ls sarrahins poden atribuir ni comparar a la vnitat de Deu, tota aquella noblea matexa li atribuexen e li comparen los crestians, e encare molt mes que ls juheus ne ls sarrahins no li poden assignar ni atribuir. E aço es cor descrehen en la santa trinitat de Deu, e en la gloriosa encarnacio del fil de Deu. On a prouar vn Deus esser, assats couinentment ho ha prouat lo juheu, e si vols que yo ho prou per moltes d altres rahons, yo son appareylat de prouar. § Respos lo gentil: Assats me tench per contengut de la prouança que l juheu ha feyta de la vnitat de Deu, per que a tu no cal prouar lo primer article, cor ja es prouat; e comença a prouar los altres articles.
Del segon, terç e quart article DE TRINITAT APROVAR trinitat esser en Deu, coylim primerament aquesta flor de bonea e granea del primer arbre, per la qual prouarem que de necessitat se coue, segons les condicions dels cinch arbres, que Deus sia en trinitat. On, prouant trinitat, prouarem tres articles, ço es a saber, pare, fill, sant esperit; e prouarem con aquests tres articles son vna essencia e vn Deu.
DE BONEA E GRANEA LA bonea de Deu o es finida o infinida eternitat, poder, sauiesa e amor. On si es finida, es contraria a perfeccio; si es infinida, concorda s ab perfeccio. E cor, segons les condicions dels arbres, impossibil cosa sia que la bonea e granea de Deu sien contra perfeccio en eternitat, poder, sauiesa e amor; per aço es demostrat que la bonea e granea de Deu son infinida eternitat, infinit poder, infinida sauiesa, amor e perfeccio. § Certa cosa es que aytant con be es major, aytant se coue pus fortment ab perfeccio en eternitat, poder, sauiesa e amor; e aytant con lo be es menor, d aytant es pus prop a imperfeccio, qui es pus contraria cosa a perfeccio. On si en Deu ha vn enjenrrador be, qui fia infinida bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, qui enjenrre vn be infinit en bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio, e que del be enjenrrador e del be enjenrrat esta vn be infinit en bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio, major es la flor en Deu, ço es, bonea e granea, que no seria si en Deu no era ço que damunt es dit; cor cascu dels tres bens damundits es aytant bo, e aytant gran, per totes les flors del arbre, con seria la vnitat de Deu sens que en ella no fos trinitat. E cor, segons les condicions del arbre, a Deu couenga esser atribuida e regoneguda la major bonea, per aço es trinitat, en ço que damunt es dit, pus maniffestable. § Dix lo gentil al crestia: Segons ço que tu dius, se segueix que la vnitat de Deu fos en major bonea si hi hauia cuatre, o cinch, o infinits de aquells bens que tu dius, que no es con ni ha tres tan solament; cor granea e bonea mils se coue a nombre de cuatre que de tres, e de cinch que de cuatre, e de infinit nombre que de finit. On con aço sia enaxi, donchs, segons ço que tu dius, en Deu deuen esser infinits bens en nombre, enjenrradors e enjenrrats e procehits. § Respos lo crestia: Si en Deu couenia hauer mes de vn enjenrrador, e de vn enjenrrat, e de vn procehit, l enjenrrador vn no seria infinit en bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, cor no abastaria per fi, en quant seria enjenrrador, a enjenrrar vn be qui abastas a esser enjenrrada vna infinida bonea, granea, poder, sauiesa, amor e perfeccio, ni l enjenrrador vn, ni l enjenrrat vn, no abastarien a donar infinida bonea, granea et cetera al procehit vn, ni entre tots los enjenrradors, ni enjenrrats, ni procehits, qui serien en nombre infinit, no abastarien a hauer perfeccio de bonea, granea, eternitat, poder et cetera; cor infinit nombre no pot hauer perfeccio, con sia cosa que multiplicacio de nombre infinit e perfeccio se descouenguen. On con aço sia enaxi, donchs, segons la perfeccio de les flors, imperfeccio seria en Deu, e les flors serien contraries les vnes a les altres, si en Deu hauia infinits enjenrradors, enjenrrats e procehits. § Dix lo gentil: Nombre de cuatre, de cinch, o de mil pot contenir en si major be que nombre de tres: on si son quatre, o cinch, o mil bens en Deu, major bonea sera ceyla de Deu que no seria si era en nombre de tres tan solament. § Respos lo crestia al gentil: Aquesta questio se pot solre per la matexa solucio damuntdita; cor, en Deu no coue esser mas vn enjenrrador, vn enjenrrat, e vn procehit, per ço que en cascu de aquests tres sia accabada e perfecta proprietat en bonea, granea e les altres. E si ni hauia mes de tres, negu dels tres no hauria accabada proprietat, ne accabada bonea, granea, eternitat et cetera; cor enaxi con no couenen esser molts Deus, e vn Deu abasta a hauer tota la bonea, granea et cetera que entre tuyt haurien, e encare ne pot mes hauer que entre tuyt ne porien hauer, enaxi vn enjenrrador abasta a hauer tota la bonea, granea et cetera, que dos o mes enjenrradors ne porien hauer, e mes que eyls ne porien hauer, ne pot hauer; cor serien dos o mes enjenrradors, e entre tots no porien hauer infinitat de bonea, granea, eternitat, poder et cetera, e vn tan solament pot la hauer; e aço mateix se seguiria de dos o de mes enjenrrats, e de dos o de mes procehits. § Dix lo gentil al crestia: Aço mateix se segueix de la vnitat de Deu; cor si la vnitat no abasta per si matexa a esser infinida en bonea, granea et cetera, sens tres personas diuines distinctes, ha deffayliment de si matexa de bonea, granea et cetera. § Respos lo crestia: No es ver; cor si en Deu no hauia distinctes proprietats personals, no hi seria obra per la qual fos enjenrrat infinit be en granea, eternitat et cetera, de infinit be en granea, eternitat et cetera; ne si en Deu no exia infinit be en granea, eternitat et cetera, de infinit be enjenrrador, e de infinit be enjenrrat, no hi seruien les flors del arbres en perfeccio, e seria deffayliment de esta obra damuntdita en la vnitat de Deu; la qual obra es infinida en bonea, granea et cetera, e la qual obra, e les tres persones distinctes, hauent cascuna sa proprietat distincta, personal, infinida en bonea, granea et cetera, son la vnitat matexa diuinal, qui es vna en essencia, e es en trinitat de persones. E cor esser e obra tan gloriosa, con es la obra damuntdita, se couenguen, e priuacio de la obra damuntdita e no esser se couenguen; e cor esser on sia obra bona se couenga en major nobilitat, que esser on no sia obra; e cor a la essencia de Deu couenga esser donada e atribuida major nobilitat; per aço es signifficat que de necessitat se segueix que en Deu sia obra en trinitat; cor si no ho era, seria contrarietat en les flors del primer arbre, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat trinitat es demostrable.
DE PODER E SAVIESA, DE PODER E AMOR, E DE SAVIESA E AMOR APROVAR trinitat me coue coylir ensemps del primer arbre les tres flors damundites. Certa cosa es, gentil, que al sol se coue illuminar, e al foc escalfar. ¿E sabs per que? Per ço cor lo sol es sa resplendor matexa, e lo foc es sa calor matexa; on si al sol no s couenia illuminar, ni al foc escalfar, lo sol e l foc se descouenrrien ab ço mateix que son, e aço es impossibil; cor si era possibil, cascu se couenrria ab corrupcio e ab priuacio, per la inconueniencia de son vs, que cascu hauria en si mateix, e aço es impossibil e contra les regles de philosophia, de la qual tu est appellat maestre. § Deus, ¡benehit sia eyl! es son poder mateix, e es sa sauiesa matexa, e es sa amor matexa; on si al sol e al foc, qui son creatures, se coue vs, segons que damunt hauem dit, quant mes se coue vs a les flors damuntdites, a vsar Deus de poder, sauiesa e amor en les creatures. Cor si no ho fehia, seguir sia que l sol e l foc se couenguessen mils ab perfeccio de poder, que l poder, sauiesa e amor diuinal, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que si les cambres damuntdites, ço son, les flors, se couenen a vsar de les creatures, quant mes se couenen a vsar, ço es, fruhir en si matexes. E si aço no era enaxi, seguir sia que Deus se couengues mils ab obra qui fos fora si mateix, que ab obra qui fos dintre si mateix, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es signifficat que al poder de Deu se coue poderejar, e a la sauiesa sauiejar, e a la amor amar, e aço en infinida bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio; la qual conueniencia no hi poria esser sens distincio de proprietats personals, distinctes les vnes de les altres, e que ensemps sien vna essencia diuina, infinida en bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa et cetera, e que aquella sia les tres proprietats personals, distinctes per generacio personal, essencial, enjenrradora, e per generacio personal, essencial, enjenrrada, e per processio personal, essencial, procehida; hauent cascuna totes les flors del primer arbre, e esser ensemps vna flor on sien totes les flors del arbre. On con aço sia enaxi, donchs, per la conueniencia necessaria damuntdita, la sancta trinitat que nos ensercam es signifficada e demostrada.
DE ETERNITAT E PERFECCIO PODER infinit, qui enjenrra poder infinit e sauiesa infinida e amor infinida; e sauiesa infinida, qui enjenrra infinit poder e infinida amor; e infinida amor, qui enjenrra infinit poder e infinida sauiesa; e infinit poder, infinida sauiesa e infinida amor, qui ixquen del infinit enjenrrador damuntdit, e del infinit enjenrrat damuntdit, aquests tres damundits se couenen molt pus fortment ab la flor damuntdita, que no faria vn poder, vna sauiesa e vna amor essencials on no fossen los tres damuntdits. E cor ço qui mils se coue a la eternitat e perfeccio de Deu, coue esser atribuhit a Deu, per aço coue que a Deu couenga tot ço que eternitat e perfeccio se couenga mils en Deu; cor si no ho fehien, seria signifficat que l huma enteniment pogues mes entendre, e la humana consideracio pogues mes considerar major nobilitat de eternitat e de perfeccio, que ceyla de Deu, e aço es impossibil. Cor si era possibil, seria la eternitat e la perfeccio de Deu finida e termenada; e si ho eren, serien contraries las flors del arbre a la flor damuntdita, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat trinitat es signifficada e demostrada al huma enteniment, qui enten, e a la humana consideracio, qui considera la signifficança e la demostrança damunt maniffestada.
DE PODER E AMOR DE PODER E AMOR SI hom pot fer e vol fer son semblant, major poder e major amor ha en fer son semblant, que en altre cosa qui no sia de sa especia, ne sia tan noble con hom. On si en Deu ha qui pusca e vuyla enjenrrar Deu semblant a si en esser Deu, e en esser eternal e infinit en perfeccio, major poder e voler ha, que no hauria si aytal poder e voler no hauia. E cor a Deu coue esser atribuit lo major poder e voler, e cor totes coses, segons cors natural, amen enjenrrar lur semblant en especia, per aço es signifficada e reuelada en Deu esser trinitat. § Dix lo gentil: ¿Con pot Deus ser eternal semblant a si, con sia cosa que tota obra couenga hauer començament? § Respos lo crestia: Cor creatura no pot esser sens començament, cor en altra manera no seria creatura, per aço Deus no pot ser obra en creatura sens començament. Mas cor Deus es major que creatura, per aço ha en si qui pot reebre e qui pot fer generacio sens començament; cor si no ho hauia, no seria major en poder a creatura perfectament.
DE SAVIESA E PERFECCIO DIX lo crestia al gentil: La final causa, ço es, la principal raho per que Deus ha creat hom, es per ço que hom haja conexença de Deu e am Deu. E la segona intencio per que Deus ha creat hom, es per que hom particip en la gloria ab Deu eternalment sens fi. E si d aço fos lo contrari, seguira s que la flor damuntdita fos contraria a les altres flors del primer arbre, e aço es impossibil; per la qual impossibilitat es maniffestat que home principalment es creat per conexer e amar Deu, e segondariament es creat per gloriejar en Deu. On con aço sia enaxi, per aço la sancta trinitat de Deu es maniffestada; cor si Deus es vn, e es en trinitat, molt mils es signifficat per lo mon, e per les parts on lo mon es departit, a esser conegut e amat, que no fora si fos vn, sens que no fos en trinitat; cor lo mon es vn e es en tres coses tan solament, sens mes e sens menys, ço es a saber, vn setgle qui es departit en animal, e en sensual, e en intellectual. En animal natura son totes les coses viuents e sintents, qui son compostes de cors e de anima sensible. En sensual natura son totes les coses qui son corporals, e no han vida. En intellectual natura son los angels, e les animes, e tot ço qui es incorporal. E aquestes tres natures son lo mon, e lo mon es aquestes tres natures. Cascuna de estes tres natures ha, en vna natura e en tres, son indiuiduus. E con aço sia enaxi, per aço la trinitat de Deu e la sua vnitat es signifficada per la vnitat e la trinitat qui es en totes creatures. On si Deus fos en vnitat e no en trinitat, la vnitat en la qual son les creatures, signifficara al huma enteniment sa vnitat; e la trinitat qui es en les creatures, signifficara falsament trinitat esser en Deu. E si no fossen les creatures en trinitat, e fossen tan solament creades en vnitat, mils signifficaren Deu, si Deus no fos mas en vnitat, que no fan con son creades en trinitat. E si Deus no hagues creades les creatures en l estament on mils fos signifficat a esser conegut e amat, fora en Deu deffayliment en la sauiesa e perfeccio de Deu. E cor es impossibil esser deffayliment en Deu, per aço es demostrat que ço per que Deus es mils demostrat per les creatures a hom, coue esser veritat; per la qual veritat trinitat es demostrable.
DE BONEA E CARITAT SI tu podies fer vn be qui fos infinit en bonea, granea, eternitat, poder, sauiesa, amor e perfeccio, e tu hauies bona volentat e perfecta caritat, tu faries lo be damuntdit. On con Deus haja perfecta caritat, perfecta bonea e perfect poder, coue que eyl faça ço que tu faries, si ne hauies poder; e si no ho fehia, tu pories hauer meylor volentat que Deu, si hauies lo poder de Deu. E si tu, qui est creatura, podies hauer meylor volentat que Deu, en Deu no s couenrria perfeccio ab sa caritat; e cor aço sia impossibil, per aço es signifficat que en Deu, lo seu poder fa ço que tu faries si hauies lo poder en la perfeccio en la qual Deus coue que haja son poder, e sa bonea, e son saber, e son voler. On con aço sia enaxi, per aço trinitat es signifficada, segons que la flor damuntdita signiffica per les paraules damuntdites. § Aytant con caritat menor es pus semblant a major caritat, aytant es major en bonea e en virtut, que la caritat qui no es tan semblant a la caritat major ne ab eyla aytant se coue. On si Deus es en vnitat e trinitat, hom qui es en vnitat e en trinitat, ne s pus semblant a Deu, que no seria si Deus no era en vnitat e en trinitat. E on mils es hom semblant a Deu, mils es appareylat a esser bo, e a hauer major caritat a Deu, e a si mateix, e a son prohisme. On con, segons les condicions del segon arbre, hom deja atorgar ço per que la caritat e la bonea creada mils se couenguen ab la bonea e ab la caritat de Deu increada, per aço, segons aquells començaments, ço son, aquelles condicions del segon arbre, trinitat es maniffestada.