del rei cridi i plor^, i hagu6 sa m^ inflada molt fortment. Lo rei fo molt irat de la malaltia de sa filla, qui la m^ havia inflada i entuxe- gada, i f^u cridar per tota la ciutat que a tot- hom daria grans dons qui 11 pogu6s guarir sa filla. La serpent vingu6 en durment al rei, i a I'orella digu^-li que en lo car9re de sa cort estava pres un hom qui havia una herba ab que guariria sa filla. Aquella herba havia donada la serpent al bon hom, i havia-l adoctrinat com la posas en la m^ de la filla del rei, i com dema- nas al rei que fes justicia de Targenter que tant mal guasard6 li havia retut. En aixi fo fet com la serpent ho hagu6 ordenat; si que 1 sant hom fou desUiure del cargre i el rei f6u justicia de Targenter.
Molt plagu6 al lle6 i a tot son consell Texim- pli que 1 bou hagu6 dit contra hom, i digu6 al bou si li era semblant que ell degu6s haver temor del rei dels homens; i el bou digu6 al lle6 que molt es perillosa cosa esser en enamis- ' tat del rei dels homens; car d'hom mal i poder6s i mestre, nulla bestia no s pot defendre. Molt estigu6 concir6s lo lle6 d'a96 que 1 bou li hagu6 dit, i na Renart conegu^ que 1 lle6 havia por del rei dels homens, i digu6 al rei estes paraules: — Senyor, la pus ergullosa bestia, i cella on m6s ha d'avaricia que en altra bestia, es hom; i per a56, si parria b6 a v6s i a vostre 4 5o Ramon UuU 4 5o Ramon UuU consell, seria bo que v6s trametesseu missat- gers i joies al rei dels homens, i que de part vostra li recontassen la bona volentat que v6s li haveu, i que li donassen vostres joies; i el rei concebria amor en son coratge a amar v6s i vostre poble.
Lo rei i son consell tingu6 per bo 96 que na Renart deia, mas lo gall hi contrast^ i di- gu6 estes paraules: — En una terra s'esdevenc que for9a i maes- tria se contrastaren davant un rei. Forga deia que ella havia senyoria per natura sobre maes- tria; i maestria deia lo contrari. Lo rei volgu6 saber qual d'abdues devia haver senyoria Tuna sobre Taltra; i f6u-les abdues combatre, i la maestria venc6 i sobr^ forga.
— I per a96, senyor en rei, — digu6 1 gall, — si v6s haveu amistanga ab lo rei dels homens i li trameteu missatgers, i ell vos tramet sos missatgers, aquells missatgers que ell vos tra- metr^ coneixeran en vostra persona i en vos- tres barons que segons giny ni art v6s no us podreu defendre del rei dels homens, qui s combat ab art i ab giny, ab que apodera tots aquells qui per for9a se combaten sens art i sens maestria.
D'altra part allege na Renart, i digu6 que D6u fa 96 que fa, sens art i sens maestria; i per a96 conv6 que, segons natura, sien m6s pode- Llibrs di Us BiStieS 5i rosos en la batalla tots aquells qui s combaten ab semblants armes d'aquelles de D6u, que cells qui s combaten ab dessemblants armes d'aquelles de D^u.
Molt plagu6 al lle6 I'eximpli de na Renart, 1 volgu6 a totes passades trametre joies i mis- satgers al rei dels homens. Lo rei demand quals missatgers consellaven que anassen al rei dels homens, ni quals joies li trametria; i na Renart digu6 al rei que 1 bou lo n devia aconsellar, per cd car ell sabia la costuma dels homens, i quals coses eren aquelles de que ells s'asautaven m6s fortment. Lo rei digu6 al bou que ell volia estar a son consell, dels missatgers i de les joies que volia trametre al rei dels homens; i adoncs lo bou li digu6 estes paraules: — Senyor rei, — digu6 1 bou, — natura es dels reis dels homens que con trameten llurs missatgers, que Is trameten de Uur consell i dels m6s nobles qui sien en son consell. Los pus nobles consellers que v6s haveu m'es semblant que sien ron9a i lo lleopart. De Taltra part lo gat es en semblanga de vostra imatge, i lo rei tindr^-s'ho a gran gracia si v6s li trameteu per joies lo gat i lo ca: lo gat, per 96 com es a v6s semblant, i lo ca per 90 que n ca9, car los homens s'asauten molt de ca9a.
En aixi com lo bou ho hagu6 dit, ho f^u 5a Ramon Uull lo lle6,i tram^ ron9a i lo Ueopart al rei per missatgers, i el gat i el ca per joies. Con los missatgers foren partits de la cort, lo rei f6u lo bou cambrer de sa cambra, i na Renart tengu6 Tofici que 1 ca solia tenir.
CAPITOL V DELS MISSATGERS QUE L LLe6 TRAM^ AL REI DELS HOMENS PEVEU saber que ans que Is missatgers par- tissen de la oort, lo lle6 adoctrin^ 1 lleo- part i Tonga com deguessen fer la missatgeria, i digu6 estes paraules.
— Saviesa de senyor es significada en mis- satgers savis, ben parlants, b6 aconsellants i h6 acordants; i noblesa de senyor es significada en missatgers que fassen ordenadament nies- si6, i que sien ben vestits, i hagen companya ben nodrida i ben arreada, i que Is missatgers ni llur companya no hagen avaricia ni luxu- ria, soperbia, ira, ni negun altre vici. Totes aquestes coses i moltes d'altres s6n necessa- ries a missatgers de noble princep, per tal que la missatgeria sia agradable al princep i a sa cort a qui s6n tramesos los missatgers.
54 Ramtm Uutt Con lo Ile6 haga6 adoctrinats sos missat- gers com deguessen parlar ab lo rei ni com se deguessen captenir, i els missatgers foren partits de sa cort, los missatgers anaren llon- gament per moltes terres i diverses. Tant ana- ren los missatgers, tro que vingueren a una ciutat on lo rei tenia gran parlament.
A Tentrant d'aquella ciutat s'esdevenc que estaven follies fembres de bordell, i en pre- sencia dels missatgers pecaven ab los homens. Molt sen meravellaren los missatgiH^ oon ho vegeren; i lo lleopart digu6 a son oompany6 estes paraules: — Un burgte havia una d6na per moUor que molt amava. Aquell burgds llogaTa on hostal que era aprop son alberc, a una folia fembra. La muller del burgte veia sovint en- trar los foils homens a aquella folia fembra, i pres-li voluntat que usas de luxuria. Aqueila d6na fou llongament en pecat de luxuria, i un dia s'esdevenc que son marit la trohk ab un hom que pecava ab ella. Molt fo irat lo burgte del falliment de sa muller, i la muller digu6 al marit estes paraules: «Una vegada s'esde- venc que en una praderia s combatien dos b6GS selvatges, i per los grans cops que s donaven eizia-ls sang del front, Aquella sang queia en la bella herba que era en aquella plaga on se combatien, Una volp llepava aquella sang.
Llitre dt Us B^sHes 55 i esdevenc-se que Is dos b6cs s'ahurtaren i trobaren en lo mig la volp, i feriren aquella per los costats. Tant gran fo lo cop que li donaren, que la volp ne morl, i dementre que moria digu6 que ella era ocasi5 de sa mort.»
— Senyor lleopart, — digu6 1 ca, — gran me- ravella es com los homens que creuen en D6u no han conciencia con deixen pecar aquelles foUes fembres en presencia de les gents que entren i ixen en esta ciutat. Semblant es que 1 senyor d'aquesta ciutat i els habitants de la ciutat sien luxuriosos, i que en aixi com los cans desvergonyadament usen de luxuria.
Dient lo ca estes paraules, entraren-se en la ciutat, i vingueren a hostal, i despr6s ana- ren al rei lo lleopart i Tonga ab les joies que aportaven. Molts dies estigueren los missatgers en aquella ciutat, abans que poguessen parlar ab lo rei, car aquell rei havia en costuma que no s deixava veure, mas a tard, i per signifi- canga de noblesa, tenia-s car. Un dia s'esde- venc que Is missatgers hagueren estat tot aquell dia a la porta del rei, que no pogueren parlar ab lo rei. Aquells dos missatgers foren molt despagats del rei, i foren hujats d'estar en sa cort. Un hom injuriat, qui havia estat Uonga- ment en aquella oort i no havia pogut parlar ab lo rei, digu6 en presencia dels missatgers aquestes paraules; 56 Ramon Uutt 56 Ramon Uutt — Humil es D6u qui es rei del eel i de la terra i de tot quant es; car totes les vegades que hom lo vol veure ni parlar ab ell, lo pot horn veure i li pot hom dir ses necessitats. Aquest rei no ha porters a qui hom haja a donar diners, ni ha consellers qui per diners faoen malvestat ni engany. No creu null hom Uausanger; no fa veguers, jutges, batlles ni procuradors que sien ergullosos, vanaglorio- sos, avars, luxuriosos i injuriosos. Benehit sia aital rei, i tots aquells qui ell amen i el conei- xen i I'honren i el serveixen, sien benehitsl En les paraules que aquell hom deia cone- gueren los misatgers que 1 rei era hom inju- ri6s, i digu6 Tonga al lleopart estes paraules: — Un rei volgu6 donar sa filla per muller a un altre rei, i secretament tramte un cavalier en la terra d'aquell rei, pera demanar les con- dieions del rei. Aquell cavalier demand als pagesos i al poble de Testament del rei, i tots lin digueren mal. Un dia s'esdevenc que aquell cavalier encontri dos juglars qui venien de la cort del rei, lo qual hagu6 donat diners i ves- tidures a aquells juglars. Lo cavalier dema- nd als juglars de les costumes del rei; i ells digueren-li que 1 rei era llarg i cagador i ama- dor de ddnes; i de moltes d'altres coses lloaren lo rei, en les quals llaors, i per lo blasme que 1 rei havia de son poble, conegu6 1 cavalier LHbn de lis BisHUs by que 1 rei era horn mal i de vils costumes. Lo cavalier reconti a son senyor 96 que havia oit dir del rei; i el rei no volgu6 per a96 donar sa filla per muller a aquell rei, car concien- cia hagu6 en donar sa filla a horn mal aoos- tumat.
Apr6s aquestes paraules, a poc de temps, los missatgers entraren davant lo rei, i dona- ren-li les joies que 1 lle6 li trametia; i una lletra 11 donaren de part de llur senyor, en la qual se contenien estes paraules: «En una provincia havia un rei qui havia molts honrats barons qui eren homens de gran poder. Lo rei, per tal que sos barons lo te- messen i per tal que pogu6s tenir pau i jus- ticia en sa terra, procure com f os en gran amis- tat de I'emperador. Aquell emperador amava molt aquell rei, per los plaers que 1 rei li feia i per les bones costumes que havia; i los barons del rei, per tem^r de Temperador, no gosaven desobeir a llur senyor de nulla cosa que ell los manas; i en aixi estaven tots plans, i havia 1 rei pau en sa terra. » I con lo rei hagu6 oides les lletres que 1 lle6 li trametia, i hagu6 preses les joies, ell don^ 1 gat a un draper qui davant li estava, i don^ 1 ca a un cavalier qui volenter ca9ava.
Molt desplagu6 als missatgers com lo rei hagu6 donat lo gat al dr aper^ qui no era hon^ 58 Ramon LiaOl rat hom, lo qual gat li havia tramps lo U&6 a significan9a de sa semblanga.
Con los missatgers foren tomats a I'hGstal i ab lo rei hagueren parlat liongameirt de la mis sa tgeria perqud eren vinguts, lo ca vingu6 a llur hostal, i digu^los que ell era molt des- pagat com lo rei Thavia donat a aquell cava- ller, car ell ne proposava cagar contra 1 poble mienut del lleo; 1 per ago havia conciencia com fes cosa contra 1 senyor de qui era estat.
Lo rei convid^ un dia Is missatgers, i tin> gu^ aquell dia gran cort. £n una bella sala menja 1 rei i la regina ab gran res de cavaliers i de d6nes, i davant lo rei menjaren los mis- satgers. Dementre que 1 rei i la regina menja- von, juglars anaven cantant i sonant estru- ments per la sala, amunt i avail, i deien cantars deshonests i contraris a bons noj^- n gnte. Aquells juglars Uoaven 96 que feia a bla^ar, i blasmaven 96 que feia a Hoar; i lo rei i la regina i tots los altres reien i havien plaer de 56 que Is juglars feien, Dementre que 1 rei i tots los altres tenien sola9 de 96 que Is juglars feien i deien, un bom pobrement vestit, ab gran barba, vingu6 en aquella sala, i digu6 en presenda del rei i de la regina 1 de tots los altres aquestes paraules: — No s'oblidi 1 rei ni la regina ni sos ba- rons, ni tots los altres gians i pocs qui men- LU^£ di Us Bestiis 5g gen en esta sala, com D6u ha creades tantes criatures qui s6n en la taula del rei i de tots los altres, les quals ha creades diverses i deli- tables a menjar, i ha fetes aquelles venir de Ilongues terres, per tal que sien a serve! d'hom, i que horn servesca a D6u. No s cuidi 1 rei ni la regina que D^u oblidi la deshonestat ni 1 des- ordonament qui es en esta sala, en la qual es D6u deshonrat; car no es qui reprenga agd que fa a rependre, ni qui llou 96 que fa a Hoar, ni es qui a D6u faga grades de Thonor que D6u ha feta en aquest m6n al rei i a la regina i a tots los altres.
Con lo bon horn hagu6 dites aquestes pa- raulest un savi escuder s'agenolli davant lo rei, i preg^-li que li donas ofici en sa cort, com lloas 96 que feia Hoar, i blasmas 96 que feia a blasmar. No volgu6 1 rei consentir a la volentat de I'escuder, car havia per que Tes- cuder no 1 blasmas dels faHiments que havia acostumats de far, en los quals se delitava i a estar proposava tro a la fi de sos dies, en la qual s'hi proposava pendre penitencia de sos peoats.
Dementre que Tescuder pregava 1 rei que li donas Tofici, i lo rei H deia de no, lo veguer d'aquella ciutat entri davant lo rei, a qui pre- sent^ un horn qui havia mort un cavalier a gran tort. Aquell rei man^ penjar I'hom que 6o Ramon Uull havia mort lo cavalier, i Thom digu6 al rei aquestes paraules: — Senyor en rei, costuma es de, D6u que per- doni, pus que horn li clama mercft; perquft \6s, qui sou en terra tinent Hoc de D6u, a v6s deman perd6, i deveu perdonar, pus que D6u perdona.
I el rei respongu6 dient aquestes paraules: — D6u es just i misericordi6s. Justicia fa, si perdona a aquell qui no fa falliment a escient; i con ha errat per algun accident o per alguna ventura, i adoncs se penet i de- mana perd6, Uavors la misericordia de D6u li perdona. Mas la justicia de D6u no hauria con- cordanga ab misericordia, si misericordia per- donava a hom qui proposa fer pecat, i puxes ha esperanja de demanar perd6. I car tu proposa- res occiure '1 cavalier, i puxes hagueres espe- ranga en mi que t perdonas, per agd no ets digne que t perdon.
En les paraules que hagu6 dites lo rei co- negfueren los missatgers que 1 rei deia contra les paraules que Tescuder li havia dites, en 96 que no li hagu6 volgut donar I'ofici que li queria.
Con lo rei i tots los altres hagueren men- jat i foren eixits de la sala, los missatgers sen vingueren a llur hostal, i Tun deia a I'altre que gran era la noblesa de la cort, i gran po« Uibn di Us Bistiis 6t M '.111.1.iwi I.I der havia de gents i de tresor ab que fos horn savi lo rei i tement de D6u. Abd6s los mis- satgers vingueren a llur hostal, on trobaren rhoste qui plorava naolt fortment i menava gran dol.
— Senyor hoste, — digueren los missat- gers, — v6s per qu^ plorau ni qu6 haveu?
— Senyors missatgers, — digu6 Thoste, — en esta ciutat ha tengut lo rei gran parlament, ont ha fet ajustar moltes gents qui s6n vingu- des de llongues terres. Les messions que 1 rei ha fetes s6n grans, i per a96 ha manada una gran questa fer en esta ciutat, que seri molt gran, i costarli a mi mil solds, los quals haur6 de manllevar de jueus.
— Senyor hoste, — digueren los missat- gers, — i lo rei no ha tresor?
I rhoste respongu6 i digu6 que 1 rei no havia tresor, mas que manllevava de ses gents i feia questes con feia corts, les quals corts feia tots anys dues vegades; i en aixi destrula ses gents, qui a les corts feien grans messions» i tota sa terra empobria, per la gran messi6 que feia.
— Bell amic, — digu6 ron9a, — qual utili- tat se segueix de les corts que 1 rei fa tots anys?
L'hoste respongu6 i digu6 que no negu- na, ans sen seguia gran damnatge, car les §a Mlamm LkA gents a'fflrnpobriffliy i per la pcbreta± (jne har vien feien malts d'sigaiiTs i de fallimeiitSr i el rei a'era exiira.de tot saa poble; car tant dona- Ta i gastara gi Les carts, qoe no hi p<sdxa abastar sa renda^ i toUia aJa ons i donara a£s altrea; i cam ham se cuidara que I r^ dign^ algnneg na-velles i hago/^ algiui gran fet a tractar, eE no deia res 1 parden-se del rei tots de^iagatSy i tots ffsnamien i ntsijspvesr Ycn elrcL Con loB mixsatgers hagneren aides aitab paraoks del rei, adoncs menTsprearei mait lo rei, ells i totes Uors companyes» pus que b homena de la terra 1 mcoT^reaTren. I el Qeo- part diga^ a Thoste aquestes paraoiest — Gran damnatge es en esta terra, csr no ha sen jor b6 acostxunat qvi tinga jiEstiGia i pan en sa terra.
— Senjor, — digo^llioste, — nopodriahom esttmar lo damnatge qtie se segueix per mahrat princep. Uona ra6 es per lo mal que fa; raitra, es pel b6 que iei podria, to qual no fa. I, en axzi, per mal princep se segoeix damnatge en does r. aneres, segons que haven oit. Aqnest rei a qui vosaltres son tramesos, es horn qui s conHa massa en son consell, i ha icvol oonaell i malvat i de vils homens; 1 cascu de son consell coida mellor esser rei que 1 rei matei», i ffWftiras gasten son regne, i el rei no nlia curat Llihri di Us BsstuS 6$ ni ha ansia mas de ca9ar i de deportar i de luxuriejar i de fer vanitats.
Con lo rei hagu6 dormit, los missatgers foren vinguts al palau del rei, i no pogueren entrar pera parlar ab lo rei tro que hagueren llogats los porters. Con los missatgers foren davant lo rei, lo rei honr^ m6s lo lleopart que Tonga, en 96 que li f6u pus plasent esguard, i el i€\x asseure pus pres de si que Tonga; i d'agd hagu6 Tonga enveja, i fo irada contra 1 rei; car Tonga creia que 1 rei la degu6s aitant o pus honrar que 1 lleopart.
Dementre que 1 rei estava ab los missatgers, quatre oiutats trameteren vuit proomens al rei, al qual feien clams dels oficials que tenia en aquelles ciutats, los quals eren homens mals i pecadors i destruien tota sa terra. Els proomens pregaren al rei per tota Tuniversitat de les ciutats que Is dongu6s bons oficials, i el rei tram^-los a son consell, 1 digu6 que son consell proveiria a llurs demandes. Con los vuit proomens foren davant lo consell del rei i hagueren mostrada llur ra6, lo consell del rei los reprds fortment, car en aquell consell havien amies los oficials de les quatre ciutats, qui ab llur consell feien lo mal que feien, i dels diners que malament guanyaven los feien part. Aquells vuit proomens s'entornaren s6ns que ab lo rei res no acabassen.
64 J^amon UuU £n tant lo Ueopart digu6 al rei: — Senyor en rei, qu^ voleu v6s dir a mon senyor lo rei?
Lo rei digu6 al Ueopart que li saludas lo rei i que li diguds de sa part que li tramet6s un bell ors i un Hop, car ell havia un senglar molt fort, lo qual volia que s combat6s ab un ors tot lo pus fort que ell pogu6s trobar; i havia un alk, ab lo qual voUa que s combat6s un Hop tot lo pus mal que fos en la cort del lle6. Abdosos los missatgers prengueren co- miat del rei, i partiren despagats de sa cort, per 96 car llongament los hi hagu6 tenguts i no Is hagu6 donat nulla cosa, ni no tram^ al rei llur senyor negunes joies, ans f6u semblant als missatgers que 1 rei volgu6s subjugar a si lliur senyor lo lle6.
En la via per la qual los missatgers s'en- tornaren a llur terra encontraren-se ab los vuit proomens, qui s'entornaven molt irats i despagats del rei i de tot son consell. Aitant com los missatgers anaren ensems ab los dits proomens, si foren en les paraules del rei i de son consell i de son capteniment; i los uns i los altres digueren mal del rei i de son consell. I lo Ueopart i6u als proomens aquesta demanda: — Senyors, — digu6 1 Ueopart, — es-vos sem- blant si 1 rei ha culpa del damnatge que se se- gueix per son malvat regiment?
LUbre de Us Besties 65 L'un dels vuit proomens respongu6 i digu6 aquestes paraules: — En una ciutat havia un noble burg^ molt ric, i con se mori deixli tot quant havia a son fill. Aquell fill del burg^ fou request per moltes persones, car los uns li volien donar muller, i los altres lo pregaven que entr6s en orde. Aquell macip fo en volentat que ven^ tot quant havia, i que n fes un hospital i un pont. L'hospital propose fer per 96 que hi alber- gassen los pelegrins qui per aquella ciutat passaven con venien d'Oltramar; i lo popt proposi fer per 96 que Is pelegrins i altres gents ne passassen, i que en I'aigua no s negassen, car aquella aigua era a Tentrant d'aquella ciutat, i havia-hi negats molts pelegrins qui venien 1 anaven a Jerusalem. Con lo fill del burghs hagu6 fet Thospital 1 lo pont» una nit, con fou adormit, ell somniava que de tot quant h6 se faria per Thospital i per lo pont, hauria merit davant D6u.
En les paraules que 1 lleopart hagu6 oides conegu6 que 1 rei hauria pena en infern, aitant gran com era 1 damnatge que se seguiria tots temps en les males costumes que son malvat consell metia en la terra, i digu6 que la pena que estava aparellada al rei i a son consell era inaesmable. Puxes digu6 entre si mateix que ell amava m6s esser bestia irracional, jatsia 66 Ramon Uull 66 Ramon Uull que no fos res apr6s sa mort, que si era rei dels homens, en qui fos tanta de culpa com era en lo mal qui se seguia per malvat rei o princep.
Los missatgers i eb proomens se parti- ren agradablement* i prengueren comiat los uns dels altres. Lo lleopart digu6 als pro- omens que s confiassen en D6u, per 96 que en breu temps los donas bon senyor qui ha- gu^ bon consell i bons oficials, i no s deses- perassen de D6u» car D6u no sofreix que malvat princep puga viure llongament, per 96 que no fa^a tant de mal com faria si llonga- ment vivia, Ara deveu saber que en lo comen9ament que 1 lle6 hagu6 tramesos sos missatgers i ses joies al rei dels homens, na Renart, qui era porter del rei, digu6 al rei que 1 lleopart havia la pus bella bestia a muller que fos en tot lo m6n.
Tant llo^ na Renart la lleoparda, que 1 rei s'enamori de la lleoparda, i pres aquella per muller, malgrat de la regina i de tot son consell, lo qual consell hagu6 gran per de na Renart, con vegeren que hagu6 empetrat ab lo rei tant gran cosa com era 1 f alliment que 1 rei hayia fet contra sa bona muller, i contra 1 lleopart, qui era son lleial servidor.
Llibn de les Bistits 67 gran temor he que 1 Ueopart no us aucfa, con sabri que v6s haveu empetrat com lo rei li ha] a for9ada sa muUer.
I na Renart digu6 al bou estes parau- les: — Una vegada s'esdevenc que una donzella f6u una falsia contra la regina ab qui-estava, i aquella donzella havia gran privadan9a ab lo rei, per la qual privadanga la regina temia la donzella, i per por del rei no s gosava venjar de la donzella.
Apr^s a96 s'esdevenc que Is missatgers arribaren en la cort del lle6 llur senyor; i, con foren vinguts i hagueren recontada llur mis- satgeria, lo Ueopart se n'an^ a son hostal, on cuidava trobar sa muUer que molt amava. La mustela i tots los altres qui eren de Thostal del Ueopart foren en gran tristicia con vege- ren llur senyor, i recontaren al Ueopart la des- honor que 1 rei li havia feta con li hagu6 for- gada sa muller.
A gran meravella fo irat lo Ueopart con- tra 1 rei, i demand a la mustela si sa muller fo irada pagada del rei, con la pres a son servei.
~ — Senyor, — digu6 la mustela, — la lleopar- da fo molt irada de Tacostament del rei, i plor^ llongament, i planyia con se partia de nds, car sobre totes coses vos amava.
6S Ramon Hull Al Ueopart cresqu6 sa ira, per 96 car sa muller f or^dament anil al aea-vid del lei; car si n fos pagada, no nliauria tant de (teplaer. Estant lo Ueopart en aquesta ira, cogitit 00m se pogu6s venjar del lied, qui tant gran traici6 11 havia feta.
CAPITOL VI DE LA BATALLA DEL LLEOPART I DE L ON9A EN la cort del rei vingu6 1 Deopart, i na Renart, qui 1 veg6 venir, digu6 al rei se- cretament estes paraules: — Senyor, per racostament vostre i de la lleoparda sou caigut en ira del Ueopart. Si v6s, davant lo Ueopart no m'honrau i no m feu honor que us estiga pus prop que negun altre, lo Ueopart crec que m'occiuri.
En aquella hora 1 lle6 feu na Renart de son consell, i feu-la estar prop de sf, per 56 que 1 Ueopart no la gosas ferir ni occiure; i per consell de na Renart feu porter lo pa6, per 56 com sent fortment. A tot lo consell del rei i a tots los barons qui estaven en aquella pla^a desplagu6 Thonor que 1 rei feia a na Re- nart, i sobre tots desplagu6 al Ueopart, al qual Ramon Hull hagueren dit que na Renart era estada ocasi6 dei maridatge de sa muller i del rei.
Davant lo rei fou lo lleopart, i hagu6-hi molts d'altres honrats barons, en presencia dels quals lo lleopart r ept^ 1 rei de traici6, i digu6 que 1 rei falsamenf havia presa sa muller; i si en sa cort havia negun bar6 qui 1 rei vol- gu6s escusar de traici6, que ell lo combatria i que li faria dir que 1 rei era traidor. I adoncs lo lleopart ferm^ la batalla, i don^ son gatge al rei.
Con lo lleopart hagu6 reptat lo rei de trai- cio davant tot son poble, molt fo lo rei irat contra 1 lleopart; i hagu^ gran vergonya de ses gents con fou apellat traidor. Lo rei digu6 a SOS barons: — Qual de vosaltres vol pendre la batalla contra 1 lleopart qui m repta de traicid?
Tots los cavaliers callaren, tro que na Renart digu6 aquestes paraules: — Traici6 es cosa que es a D6u molt des- agradable, i gran deshonor es a tot lo poble que 1 rei llur senyor sia apellat de traici6. I en aixf com lo lleopart fa gran deshonor a son senyor, i pera fer deshonor se vol metre en perill de mort, en aixi far^ honor tot bar6 qui escondesca 1 rei de traici6; i qui per salvar sa honor se metri en la batalla, cobrar-ne ha del rei gran guasardd* Llibn de Us Btstiis 7/ Per la gran deshonor que 1 rei prenia con lo lleopart lo reptava de traicid, i car ron9a ahirava lo lleopart per gd com lo rei dels homens rhavia honrat m6s que a ella, per agd Tonga pres la batalla contra 1 lleopart, i escondi 1 rei de traici6. Emperd conciencia havia, car sabia que I rei havia feta malvestat i engan contra 1 lleopart, qui lleialment Thayia servit tots los temps de sa vida.
En lo camp foren lo lleopart i Tonga, i tot lo poble digu6: — Ara parr^ qui veneer^, veritat falsetat.
Adoncs lo gall demanit a la serpent qual li paria que degu6s veneer la batalla, i la serpent digu6 aquestes paraules: — Batalla fo atrobada per 56 que veritat confon^s i destruis falsia, i D6u es veritat; per- quft tota persona qui mantenga falsetat se combat ab D6u i ab veritat.
Aquestes paraules, que la serp deia secre- tament al gall, entengueren lo lleopart i Ton- ga, per les quals paraules fou lo lleopart molt consolat, i Tonga ne fo en conciencia i en tris- ticia, i hagu6 por que Is pecats del rei no fossen ocasi6 de sa deshonor i de sa mort.
Tot aquell dia, tro a hora de completa, dur^ la batalla del lleopart i de Tonga; i Ton- ga se defenia molt fortment contra 1 lleopart, lo qual hauria vengut i mort; m6s conciencia 73 Ramon LluH la destrenyia, i lo lleopart, veritat i ira que havia contra 1 rei, I'esforjaven i el revenien con cuidava defallir. Tant era fort lo lleopart, per resperan9a que havia en son bon dret, que no li era semblant que per res pogu6s esser ven- 9Ut, i a la f i ell venc6 Tonga, i f6u-li dir davant tota la cort que 1 rei llur senyor era fals i traidor. Molt fo lo rei conf6s i envergonyit d'aquella batalla, i lo lleopart occ! Tonga, i tot 10 poble hagu6 vergonya de la deshonor de llur senyor.
En tant gran vergonya i confusi6 estigu6 1 rei davant son poble, i tant fo irat contra 1 lleopart, qui a tant gran deshonor Thagu6 fet venir, que no s pogu6 tenir de sa ira, i davant tots ani 1 lleopart occiure; lo qual lleopart no s pogu6 defendre del lle6, per 96 car era jmtja t. Tots quants foren en la plaga foren despagats del falliment que 1 rei havid fet, i cascun desitj^ esser en senyoria d'altre rei, per 96 car molt es perillosa cosa sub]ugaci6 de poble qui sia sotsmds a rei injuri6s, ir6s i traidor.
Tota aquella nit estigu6 1 rei molt irat i despagat, i Tendem^ mati ell ajustli son con- sell, i demanit consell sobre agd que 1 rei dels homens havia tramte a dir, 96 es a saber, que 11 tramet6s un Hop i un ors.
— Senyor, — digu6 la serpent, qui era 1 pus savi conseller que 1 rei hagu6s, — molts ors i Llibre de les Besties j^ molts Hops ha en vostra terra. D'aquells po- deu trlar a vostre plaer tal ors i tal Hop que sien a v6s a trametre.
De I'altra part parl^ na Renart i digu6: — Lo rei dels homens es lo pus noble i lo pus poder6s rei que sia en tot lo m6n, i per Sigb es cosa necessaria que v6s, senyor, tra- metau lo pus savi i lo pus fort ors i Hop que hajau, car si no ho fesseu, podria-us esser blas- me i perill.
Lo rei dig[x6 a na Renart qual era 1 pus savi i el pus fort ors i Hop que fos en son regne, i na Renart respongu^ i digu6 que pus que Tors i el Hop eren de son consell, semblant era que fossen oascun pus savi i pus fort que negun ors ni negun Hop que fos en son regne. Lo rei tengu6 per bo que tramet6s Tors i el Hop qui eren de son consell al rei dels homens; i Tors ni 1 Hop no sen volgueren escusar, per 96 car amaven honrament i temien, si s'escusaven, que no Is fos jutjat a volpella tge. Ab tant na Renart digu6 al rei que en aixi com trametia al rei dels homens les pus nobles persones de tota sa terra, que en aixi era ra6 que H tra- met^s lo pus savi missatger de sa cort, qui menas Tors i el Hop per presentalles. Lo rei ho tengu6 per bo i digu6 a la serpent que ella fes la missatgeria.
Ans que la serpent eixis de la cort del rei 74 Ramon Llull ni fes sa missatgeria, digu6 aquestes paraules: — Una vegada s'esdevenc que una volp tro- b^ en una bella praderia una freixura, en la qual estava un ham que un cagador hi havia mhs, per 96 que prengu6s la volp, simenjava aquella freixura. La volp, que veg6 aquella freixura, no la volgu6 tocar, i digu6 aquestes paraules: «No es aquesta freixura posada en esta praderia sens ocasi6 de tot treball i perill.* Lo lle6, despr6s que fou en pecat i hagu6 mort lo lleopart, no hagu6 tanta de subtilesa ni d'enginy com d'abans havia, i no entengu6 (6 que les paraules que la serpent hagu6 dites significaven, i digu6 a la serpent que 11 expo- sas les paraules, car ell no les entenia. La ser- pent li digu6 que despr6s que 1 bou i na Renart foren de sa cort, no fo la cort sens treball ni tribulaci6; i per zg6 no era sens ocasi6 de treball i de tribulaci6 del rei i de sa cort I'honrament que 1 lle6 havia fet al bou i a na Renart.
Con lo bou 6i que la serpent Thagu^ acu- sat al rei, ell s'escusi al rei en presencia de sa cort, i digu6 que ell no li era de nulla cosa mal- mirent, ni no era semblant que ell degu^ fer nulla res malestant contra 1 rei ni sa cort, oar lo rei lo tenia honrat; i car era bestia bona a menjar de rei, i lo rei no 1 volia menjar, per agd devia guardar i salvar al rei tota sa honor. I adoncs lo bou s'escus^ al rei en totes ses Llibrt dt Us Besties yS maneres, i digu6 com na Renart li oonsellava \ que cridas tres vegades la nit i tres lo jorn, i > que vingu6s en la cort pcra tractar ab lo rei ( molt de b6. En tal manera s'escusi lo bou al rei,! que na Renart ne hagu6 desplaer, i en son cor ^ conceb6 mala volentat contra 1 bou.
Un dia s'esdevenc que hagu6 molt nevat 1 fet gran fret, i lo lle6 ni aquells de sa cort no hagueren que menjar i hagueren gran fam. Lo lle6 demand a na Renart com podrien menjar, 1 na jienart digu6 que no s sabia, mas que iria al pa6 i que li demanaria si sentia negu- na bestia pres d'aquell Hoc que pugu6s lo rei menjar ab sos companyons.
Lo pa6, qui veg6 venir na Renart, hagu6 gran por, car molt temia na Renart. Na Renart digu6 al pa6 que si 1 rei li demanava si sentia neguna bestia que pugu6s menjar, que digu^ al lle6 que ell no sentia nulla bestia que 1 rei degu6s menjar; mas que sentia que al bou pudia^ Thal^ i que sentia que 1 bou en breu de temps devia morir per malaltia. Lo pa6, per 96 car temia na Renart, i per 96 car lo bou menjava 1 blat que 1 pa6 devia menjar, consentl en la mort del bou, i digu6 al lle6 96 que na Renart li hagu6 dit.
Con lo lle6 hagu6 demanat al pa6 qu6 podria menjar, i lo pa6 hagu6 dit al lle6 que no sabia, mas que sentia que 1 bou devia morir ■76 Rtmem UmU ea brea de temps, s^;oqs que son mal haXb o or ro m p u t sigmficava, lo De6 hagii6 gran volen- tat de menjar lo boa, mas hago6 ooncsmcia que rooci6s, per 96 car li havia promesa Oeialtat, i car lo boo Hiaria servH Oongament, i en ell Con na Renart vegie que 1 rei dobtava a menjar lo bou, ell s'aoosti al rei i diga^li per qah no menjava 1 boa, pas qoe 1 boa devia en brea de temps morir per malaltia, s^ons que 1 pa6 ho coneixia; i maj<»inent com sla Yolentat de D€a que rei baja ses neoessitats en sos sots- mesos, totes les T^[ades que menester hi sia.
Lo Ue6 respongu6 a na Renart i diga6 que per res no trencaria sa fe al boa, pus que 11 haTia promesa.
— Senyor, — diga6 na Renart, — menjareu yds lo boa si jo us faig dir a ell mateiz qoe 1 menjeo, i si ell vos apella quit! de la fe que li haveu promesa?
1 lo lle6 11 promet6 que sf. Adoncs na Renart se n'ani a un corb qui avia gran f am, al qual digu6 aquestas paraules: — Lo lle6 ha fam, i jo tractar6 com ocda lo bou, qui es molt gras, i bastari a tots, car gran bestia es. I si 1 lle6 diu davant tu que ell ha fam, tu t'oferiras al rei i digues-li que t roengi. M^ ell no t menjar^ car jo t'escusar6 a ell, i ell no eizir^ de mon consell, car tot 96 Llibre de Us BestUs jj que jo li aconsell fa; i si ]o m'oferesc a rei que ell me mengi, tu digues que jo no s6 bo a men- jar, i que la meva earn es malsana.
Con na Renart hagu6 aixi adoctrinat lo corb, ell an^ al bou i digu6-li que 1 rei lo volia menjar, car lo pa6 li havia dit que ell sentia eh son hal^ que en breu de temps moriria per ma- laltia. Molt hagu6 gran por lo bou i digu6 que vera era la paraula que 1 pag^ digu6 al cavalier.
— I com f ou agd? — digu6 na Renart. I lo bou li digu6 aquestes paraules: — Un ric pag^ desitjava honrament, i don^ sa filla per muller a un cavalier qui am^ la riquesa del pagte, i I'honrament convertf a si la riquesa, i la riquesa no pogu6 haver tant gran poder en lo pagis que n pogu6s haver honrament. Mas Thonrament del cavalier tlr^ a sf la riquesa del pag^, en tal manera que 1 pag^ fo pobre i no fo honrat, i lo cavalier fo rlc i honrat. I adoncs lo pagds digu6 al cavalier que en privadesa de cavalier i de pag^ est^ pobresa i treball de pag^s i honrament de cavalier.
Na Renart digu6 al bou que no hagu6s por, car lo lle6 li havia promesa fedeltat i que no li faria traici6; i consellll al bou que ell Oils ci xsaamBCL jxar,ia&c saTa£.3aiL..i.
SL can. xlq!EU: sBf lu laras nci. ais s UL ^ams^ xi^iB ji tc ms u iiisniB&. ssr 3is taira.«tif cut? i zumarxiasniB:' nzacs • ix can ti^!ur & iisz jxas jl ABrr. ze sk VA nauaasL i. msniB: Amrns. ji iniL...XMmjic. or fiL an. f>.4u. fiji^. _ iam& inns ocu a. fXMDjar.
Adcicis jt lec lesB ji itac.:: snsEimai del m i/>u js?e.. ra nscar:. s. rort x wtta Bur 1^;.: a j:a pjecar: q-^ sera soc aaibsvr. i io iM^ vv.^«^ parlar j:risasr, bu nm Re&art li ^ i^/« esf itard ir6s» per lo qi^ai dnbti a parlar Uf, 4|uc na Renart ha|:tt^ parixt. Na Renart Llibn di Us Btstits jg • parl^ al rei i digu6-li que 1 coniU havia azalta semblan^a i era bestia humil i que estaria b6 en I'ofici en lo qual solien estar lo gat i el bou. Lo lle6 demand al gall si tenia per bo 96 que na Renart deia, i el gall no gosk res dir contra g6 que na Renart havia aconsellat, car molt la temia, i aconsellli al rei 96 que na Renart li havia aconsellat. Lo lle6 f6u canibrer lo conill, i llavors na Renart hagu6 gran poder en la cort» car lo gall i el pa6 i el conill lo temien, i lo lle6 creia tot quan na Renart li deia.
Un dia s'esdevenc que 1 rei hagu6 a enten- dre en un gran fet qui s fou esdevengut en son regno, i aconsell^-s ab lo gall i ab na Renart. Lo gall digu6 al rei que no era suficient a aconsellar lo rei en tant grans afers sens altres companyons; i aconsell^ al rei que s cresqu6s de consell, car no era honor de rei que s mi- nuas de consell» del qual consell s'era minuat, despr6s que n fo menys la serpent, i lo lleo- part i Ton^a i lo Hop.
Per bo tingu6 1 rei que fes consellers, i hauria-ls fets, sin6 que na Renart digu6 aques- tes paraules: — En una terra s'esdevenc que havia un horn a qui D6u havia donada tanta de ciencia que entenia tot 96 que deien les besties i los auoells. Aquella ciencia havia D6u donada a aquell horn sobre tal condici6 que de res que io Ramon UuU ois ni eirten|^65 de ^d que dirien les best els auoells no digu^ a neguna persona, i a dia que ho diria, que moris. Aquell horn 1 un ort en que un bou tirava aigua d'una i on ase aportava Is ferns de que un ho: mava aquell hart. Esdeveno-se un vespre bou fou molt hujat, i Tase H aconselU vespre no xnenjas la ciyada, per 96 que demit no 1 mes^ hom a tirar la sinia, i pausas. Lo bou estigu^ al consell de 1' no menjiL 1 vespre la dvada. Lliortoli ci que 1 bott fos malalt, i mhs I'ase en soi a tirar la sinia. Tot aquell dia tir^ Tase la ab molt gran trebalL Con vingu6 la ni vingtt6 a Testable, on trob4 1 bou qui sojomava. L'ase plor^ davant lo bou i di aquestes paraules: