Ángel Ganivet
Escriptor, assagista i diplomàtic espanyol (1865–1898), nascut a Granada en una família modesta i format en dret i filosofia i lletres a Granada i Madrid, considerat, juntament amb Miguel de Unamuno, un dels precursors intel·lectuals de la generació del 98, malgrat morir just abans que aquest moviment es consolidés formalment arran del desastre colonial de 1898 amb la pèrdua de Cuba, Puerto Rico i les Filipines. Va exercir tota la seva vida adulta com a cònsol espanyol en diverses ciutats fredes i llunyanes del nord d'Europa —Anvers, Hèlsinki i finalment Riga—, una perspectiva d'exiliat voluntari i solitari des de la qual, malenconiós i cada vegada més aïllat, va desenvolupar la seva reflexió més influent sobre l'ànima i el destí històric d'Espanya. La seva obra capital, l'Idearium español (1897), és un assaig d'introspecció nacional que busca diagnosticar amb duresa les causes profundes de la decadència espanyola des de la pèrdua de l'imperi americà i proposar-hi remeis, defensant que Espanya havia de renunciar definitivament a tota ambició expansionista o imperial per concentrar-se en una regeneració interior, espiritual i cultural, allunyada de l'acció política exterior —una tesi que anticipa directament el «problema d'Espanya» que obsessionaria tota la generació del 98 i el regeneracionisme posterior. La seva novel·la La conquista del reino de Maya (1897), una sàtira colonial i alhora aventura d'humor negre sobre un imperi africà fictici conquerit per aventurers espanyols, complementa aquest diagnòstic amb una crítica mordaç i cínica de l'expansionisme colonial europeu contemporani i de la pròpia hipocresia civilitzadora. Afectat per una profunda inestabilitat emocional, alcoholisme i una crisi depressiva agreujada per problemes familiars i econòmics, Ganivet es va suïcidar l'any 1898, encara jove, llançant-se a les gèlides aigües del riu Daugava a Riga, un final tràgic i prematur que va contribuir decisivament a convertir la seva figura, ja en vida admirada per Unamuno, en un símbol precoç del malestar existencial i nacional que definiria l'esperit de tota una generació d'intel·lectuals espanyols de finals de segle.