Avesta
Corpus textual sagrat del zoroastrisme, la religió preislàmica de Pèrsia fundada pel profeta Zaratustra (Zoroastre), compost en avèstic, una llengua irànica antiga emparentada amb el sànscrit vèdic, al llarg d'un període molt dilatat que s'estén probablement des del segon mil·lenni aC (per als himnes més antics) fins als primers segles de l'era comuna, quan el text va ser fixat i compilat en la seva forma canònica actual sota la dinastia sassànida. El nucli més antic i sagrat de l'Avesta és el conjunt de disset himnes anomenats Gathes, atribuïts tradicionalment al mateix Zaratustra i compostos en un avèstic arcaic notablement diferent de la resta del corpus; s'hi exposa la doctrina fonamental del zoroastrisme, un dualisme ètic i còsmic segons el qual l'univers és l'escenari d'una lluita entre el principi del bé i la veritat, personificat en el déu suprem Ahura Mazda, i el principi de la mentida i el caos, personificat en Angra Mainyu (Ahriman), lluita en la qual cada ésser humà, dotat de lliure albir, ha d'escollir activament de quin costat es col·loca mitjançant els seus pensaments, paraules i actes —resumits en la cèlebre tríada ètica «bons pensaments, bones paraules, bones accions». La resta del corpus avèstic inclou el Yasna (el text litúrgic principal, que incorpora les Gathes), el Visperad (complements litúrgics), el Vendidad (un codi de puresa ritual i lleis contra les forces del mal) i els Yashts (himnes dedicats a divinitats i entitats menors del panteó zoroastrià). Gran part del text original es va perdre durant les invasions i persecucions posteriors a la conquesta àrab de Pèrsia al segle VII, i el que ha arribat fins avui representa només una fracció del cànon original, transmès i preservat principalment per la comunitat parsi de l'Índia, descendent dels zoroastrians que van emigrar-hi fugint de la persecució islàmica. L'Avesta continua sent el text fonamental d'una de les religions monoteistes més antigues encara practicades al món.