Dhammapada

Text sagrat budista, un dels llibres més coneguts i traduïts del cànon pali (Tipitaka), integrat dins la Khuddaka Nikaya del Sutta Pitaka, compost en pali —la llengua litúrgica del budisme theravada— i format per 423 versos aforístics agrupats en vint-i-sis capítols temàtics, tradicionalment considerats un recull de màximes pronunciades pel mateix Buda Siddhartha Gautama en diverses ocasions al llarg del seu ministeri, encara que la crítica textual moderna reconeix que probablement és una compilació posterior d'ensenyaments orals transmesos i sistematitzats per la comunitat monàstica primerenca. El terme «dhammapada» es pot traduir aproximadament com «versos de la doctrina» o «el camí de la veritat», i el text funciona com una síntesi accessible i memoritzable dels principis ètics i psicològics fonamentals del budisme primitiu, sense l'aparat filosòfic i cosmològic més complex d'altres textos canònics. Els seus versos aborden temes com la impermanència de totes les coses, l'origen del sofriment en el desig i l'aferrament, la importància decisiva de la disciplina de la ment («la ment ho és tot: en allò que penses et converteixes»), el karma com a llei de causa i efecte moral, i la superioritat de l'autocontrol i la compassió sobre la violència i la venjança —el capítol dedicat a la no-violència (Dandavagga) és un dels més citats de tota la literatura budista. Precisament per la seva brevetat aforística, la seva ausència gairebé total de terminologia tècnica especialitzada i la universalitat del seu missatge ètic, el Dhammapada ha esdevingut, juntament amb la Bhagavad Gita, un dels textos religiosos asiàtics més traduïts a llengües occidentals des del segle XIX, sovint el primer punt de contacte que té un lector occidental amb el pensament budista, i continua sent recitat i memoritzat diàriament per milions de budistes arreu del món, especialment a les tradicions theravada del sud-est asiàtic i Sri Lanka.

1 obres

• Dhammapada