SigPhiSigPhi

John Dewey

Filòsof, psicòleg i reformador educatiu nord-americà (1859–1952), nascut a Burlington, Vermont, catedràtic a Chicago i després durant més de vint-i-cinc anys a la Universitat de Columbia, i, juntament amb Peirce i James, un dels tres grans fundadors del pragmatisme nord-americà, tot i que ell preferia el terme «instrumentalisme». Va concebre el pensament no com un mirall passiu de la realitat sinó com una eina activa d'adaptació i resolució de problemes, sorgida de la interacció de l'organisme amb el seu entorn, en línia amb l'evolucionisme darwinista que va aplicar sistemàticament a la filosofia, la lògica i la psicologia. Aquesta concepció instrumental del coneixement va tenir la seva aplicació més influent en l'educació: a Democràcia i educació (1916), la seva obra més coneguda, va sostenir que l'escola no ha de ser un lloc de transmissió passiva de continguts fixos sinó un espai d'aprenentatge actiu i experimental, on l'infant resol problemes reals mitjançant el «learning by doing» i desenvolupa el pensament crític necessari per participar plenament en una societat democràtica —una visió que va fundar el moviment de l'«educació progressiva» i que va influir profundament els sistemes educatius de tot el món, tot i que sovint va ser simplificada o distorsionada pels seus seguidors i crítics. Va fundar l'escola-laboratori de la Universitat de Chicago per posar a prova les seves idees, va ser un intel·lectual públic compromès amb causes com el sufragi femení, els drets laborals i l'educació sindical, cofundador de l'ACLU i de la New School for Social Research, i va escriure obres cabdals sobre estètica (L'art com a experiència), lògica (Lògica: la teoria de la investigació) i teoria política (La opinió pública i els seus problemes), defensant sempre un liberalisme social pragmàtic i experimentalista, contrari tant al laissez-faire com al dogmatisme marxista.

21 obres