Laozi
Figura llegendària xinesa a qui la tradició atribueix el Tao Te Ching i que és considerada la fundadora del taoisme, la segona gran tradició filosòfica i religiosa de la Xina després del confucianisme. Segons el relat biogràfic que en dona Sima Qian, el gran historiador de la dinastia Han, Laozi (literalment «el vell mestre») hauria estat un arxiver de la cort dels Zhou, contemporani més gran de Confuci, amb qui hauria mantingut una trobada en què li hauria reprovat la seva superbia i el seu apego als ritus; desenganyat de la decadència del regne, hauria abandonat el càrrec i, en travessar la frontera occidental cap a l'oest muntat en un búfal d'aigua, un guarda de la frontera l'hauria convençut de deixar escrit el seu pensament abans de desaparèixer per sempre, donant lloc així al Tao Te Ching, un breu text d'uns cinc mil caràcters organitzat en vuitanta-un capítols en vers aforístic. La historicitat de Laozi és avui molt discutida entre els sinòlegs: molts consideren que és una figura composta o directament llegendària, i que el text mateix és una compilació de diverses mans i èpoques, probablement del segle IV o III aC, potser reunida a partir de materials orals més antics. Independentment de l'autoria real, el Tao Te Ching —amb el seu ensenyament central del Tao com a principi inefable, anterior al llenguatge i als noms, que precedeix i sosté totes les coses; del wu wei o «no-acció» com a manera de viure en harmonia amb ell, sense forçar ni oposar-se al curs natural dels esdeveniments; i d'una ètica paradoxal que exalta la feblesa, la buidor i la humilitat de l'aigua per sobre de la duresa i l'ambició— és, després de la Bíblia, el llibre més traduït de la història i una de les fonts espirituals més influents de tota l'Àsia oriental, amb un pes decisiu en l'estètica, la medicina, l'art marcial i el govern polític xinesos.