Martí Luter
Teòleg i frare agustinià alemany (1483–1546), nascut a Eisleben, professor de teologia bíblica a la Universitat de Wittenberg, i la figura que va desencadenar la Reforma protestant, l'esdeveniment que va fracturar de manera permanent la unitat religiosa d'Europa occidental. Turmentat per una angoixa espiritual profunda sobre la seva pròpia salvació, va arribar a través de l'estudi de la carta de sant Pau als Romans a la doctrina que definiria tota la seva teologia: la justificació per la fe sola (sola fide), segons la qual l'ésser humà no es salva pels seus propis mèrits o obres sinó exclusivament per la gràcia de Déu, rebuda mitjançant la fe. Aquesta convicció el va portar el 1517 a redactar les Noranta-cinc tesis, un document acadèmic que denunciava la venda d'indulgències —el pagament de diners a canvi de la remissió de penes pel pecat— com un abús teològic i pastoral, i que, difós ràpidament gràcies a la impremta, va desencadenar una crisi que l'Església de Roma no va poder contenir. Excomunicat el 1521 i declarat proscrit per l'emperador Carles V a la Dieta de Worms, on va pronunciar el cèlebre «aquí estic, no puc fer altra cosa», es va refugiar sota la protecció de l'elector de Saxònia, on va traduir el Nou Testament a l'alemany en un temps rècord, contribuint decisivament a fixar l'alemany estàndard modern. A La llibertat del cristià (1520) va exposar la paradoxa central de la seva ètica: el cristià és senyor lliure de totes les coses i no subjecte a ningú per la fe, però alhora servent obligat de totes les coses i subjecte a tots per l'amor. Els seus últims anys van estar marcats també per un tractat notòriament antijueu, Sobre els jueus i les seves mentides (1543), un text d'una virulència retòrica extrema que després va ser instrumentalitzat pel nazisme i que constitueix la taca més fosca del seu llegat.