SigPhiSigPhi

Thomas Hobbes

Filòsof anglès (1588–1679), nascut prematurament a Westport —fama que ell mateix atribuïa amb ironia al terror que la seva mare va sentir en assabentar-se de l'aproximació de l'Armada espanyola—, format a Oxford i posteriorment preceptor i secretari de la família aristocràtica Cavendish, ocupació que li va permetre viatjar per Europa i entrar en contacte amb figures com Galileu i Descartes, i que va desenvolupar durant les convulses dècades de la guerra civil anglesa una de les teories polítiques més influents i controvertides de la modernitat, fonamentada en un materialisme filosòfic rigorós que reduïa fins i tot els processos mentals a moviments físics. La seva obra magna, el Leviatan (1651), escrita en gran part durant el seu exili a París fugint dels conflictes anglesos, parteix d'una descripció pessimista de l'estat de natura hipotètic previ a tota societat organitzada com una condició de «guerra de tots contra tots» (bellum omnium contra omnes), en la qual, sense una autoritat comuna que imposi l'ordre, la vida humana és, en la seva formulació més cèlebre, «solitària, pobra, desagradable, brutal i curta». Per escapar d'aquesta condició insostenible, Hobbes argumenta que els individus racionals accepten mitjançant un contracte social cedir tots els seus drets naturals —excepte el dret bàsic a l'autoconservació— a un sobirà absolut, ja sigui un monarca o una assemblea, la funció exclusiva del qual és garantir la pau i la seguretat, i la autoritat del qual, un cop instituïda, no pot ser legítimament resistida ni dividida sense provocar el retorn al caos original. Aquesta defensa d'un poder polític absolut, fonamentada no en el dret diví sinó en el consentiment racional dels súbdits, va suposar una ruptura radical amb les teories polítiques tradicionals i va escandalitzar tant els partidaris de la monarquia absoluta de dret diví com els republicans, arribant a ser prohibit temporalment a Oxford i acusat d'ateisme, tot i que Hobbes mai va renunciar formalment a la fe cristiana. La seva influència en la filosofia política posterior, tant en pensadors que van compartir la seva visió pessimista de la naturalesa humana com en aquells que la van refutar, ha estat determinant fins avui.

5 obres

Temes que tracta