Vladimir Lenin

Revolucionari, teòric marxista i estadista rus (Vladímir Ilitx Uliànov, conegut com a Lenin, 1870–1924), nascut a Simbirsk en el si d'una família de la petita noblesa amb inclinacions liberals, radicalitzat definitivament després de l'execució del seu germà gran, Aleksandr, implicat en un complot fallit per assassinar el tsar, i format en dret abans de dedicar-se de ple a l'activisme revolucionari marxista, que el va portar a diverses detencions i a un exili prolongat, primer a Sibèria i posteriorment a Europa occidental, on va desenvolupar la major part de la seva obra teòrica. Líder de l'ala bolxevic del Partit Obrer Socialdemòcrata Rus des de l'escissió de 1903, Lenin va defensar amb fermesa un model de partit d'avantguarda, disciplinat i centralitzat, format per revolucionaris professionals capaços de dirigir la classe obrera cap a la revolució, en contrast amb els mencxevics, que apostaven per un partit de masses més ampli i menys jerarquitzat. La seva obra teòrica L'imperialisme, fase superior del capitalisme (1917) va adaptar l'anàlisi marxista a les noves condicions econòmiques del capitalisme monopolista i financer de principis del segle XX, interpretant la Primera Guerra Mundial com a conseqüència inevitable de la lluita interimperialista pel repartiment colonial del món. Aprofitant el col·lapse de l'autoritat tsarista després de la Revolució de Febrer de 1917, Lenin va liderar la Revolució d'Octubre que va instaurar el primer estat obrer autoproclamat marxista de la història, i durant els anys immediatament posteriors va dirigir el nou govern soviètic a través de la guerra civil russa, la implantació del «comunisme de guerra» i, finalment, la introducció més pragmàtica de la Nova Política Econòmica per revifar una economia devastada. A L'Estat i la revolució (1917), escrita just abans de la presa del poder, va desenvolupar la seva teoria sobre la necessitat d'una «dictadura del proletariat» transitòria per desmantellar l'aparell d'Estat burgès abans que aquest pogués finalment «extingir-se» en una societat sense classes. Debilitat per una sèrie d'accidents cerebrovasculars des del 1922 que el van apartar progressivament del poder efectiu, va morir el 1924, deixant un llegat polític intensament disputat que continua sent un dels més controvertits de la història del segle XX.

10 obres

• Carta als treballadors nord-americans
• Carta als treballadors nord-americans, des de la República Socialista Soviètica de Rússia
• Declaració dels drets dels pobles de Rússia
• Els pagesos mitjans
• How the Working People Can Be Saved from the Oppression of the Landowners and Ca
• L'Estat i la Revolució
• La revolució proletària i el renegat Kautsky
• Lenin — La crítica del kantisme des de l'esquerra i des de la dreta (1908)
• Lenin — Les incursions dels empiriocriticistes alemanys en el terreny de...
• Les tres fonts i les tres parts constitutives del marxisme