Bhagavad Gita
- Idioma:
- anglès
- Traducció:
- Edwin Arnold
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Atribuïda (autoria debatuda)
- Estat del text:
- Amb errors d'escaneig (errors confirmats en passatges concrets revisats; no és una revisió íntegra ni un recompte d’exclusions)
- Extensió:
- ~22.900 paraules · 109 passatges
- Edwin Arnold — translator, dedication, preface, notes
Cita aquesta obra
- APABhagavad-gita. (1900). The Song Celestial; or, Bhagavad-Gîtâ [Bhagavad Gita] (Edwin Arnold, Trans.). Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/bhagavad-gita/bhagavad-gita-the-song-celestial
- MLABhagavad-gita. The Song Celestial; or, Bhagavad-Gîtâ [Bhagavad Gita]. Translated by Edwin Arnold. 1900. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/bhagavad-gita/bhagavad-gita-the-song-celestial.
- ChicagoBhagavad-gita. The Song Celestial; or, Bhagavad-Gîtâ [Bhagavad Gita]. Translated by Edwin Arnold. 1900. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/bhagavad-gita/bhagavad-gita-the-song-celestial.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
La versió anglesa en vers que Edwin Arnold va publicar el 1885, la que va fer conèixer la Gita a Occident.
Context i història
La «Bhagavad-gita» són set-cents versos dins del «Mahabharata»: just abans de la batalla, Arjuna veu parents a totes dues bandes i deixa caure l'arc, i Krisna li respon amb el diàleg que ha esdevingut el text més llegit de l'hinduisme. La resposta és que el deure s'ha de complir sense agafar-se al fruit de l'acció, i d'aquí surten les tres vies —del coneixement, de l'acció i de la devoció— que després han estat comentades sense parar. Aquesta traducció és en vers blanc anglès i és, com totes les d'aquell moment, més bella que literal: és la que va llegir Gandhi de jove —en anglès abans que en sànscrit, com ell mateix va explicar— i la que va arribar als transcendentalistes. Per a la lletra convé anar a l'original; per a entendre com va entrar la Gita al món anglosaxó, aquest és el text.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
This famous and marvellous Sanskrit poem occurs as an episode of the Mahabharata, in the sixth--or "Bhishma"--Parva of the great Hindoo epic. It enjoys immense popularity and authority in India, where it is reckoned as one of the ``Five Jewels,"--pancharatnani--of Devanagiri literature. In plain but noble language it unfolds a philosophical system which remains to this day the prevailing Brahmanic belief, blending as it does the doctrines of Kapila, Patanjali, and the Vedas. So lofty are many of its declarations, so sublime its aspirations, so pure and tender its piety, that Schlegel, after his study of the poem, breaks forth into this outburst of delight and praise towards its unknown author: "Magistrorum reverentia a Brachmanis inter sanctissima pietatis officia refertur. Ergo te primum, Vates sanctissime, Numinisque hypopheta! quisquis tandem inter mortales dictus tu fueris, carminis bujus auctor,, cujus oraculis mens ad excelsa quaeque,quaeque,, aeterna atque divina, cum inenarraoih quddam delectatione rapitur-te primum, inquam, salvere jubeo, et vestigia tua semper adore." Lassen re-echoes this splendid tribute; and indeed, so striking are some of the moralities here inculcated, and so close the parallelism--ofttimes actually verbal--between its teachings and those of the New Testament, that a controversy has arisen between Pandits and Missionaries on the point whether the author borrowed from Christian sources, or the Evangelists and Apostles from him. …