Epictet

Filòsof estoic grec (c. 50–135 dC), nascut esclau a Hieràpolis, a l'actual Turquia, propietat a Roma d'Epafrodit, un liberto influent que havia estat secretari de l'emperador Neró, i que, malgrat la seva condició servil, li va permetre estudiar filosofia estoica sota el mestratge de Musoni Ruf, un dels grans estoics romans del segle I. Un cop manumès, Epictet va ensenyar filosofia a Roma fins que l'emperador Domicià va expulsar tots els filòsofs de la ciutat cap a l'any 93 dC, moment en què es va traslladar a Nicòpolis, a Grècia, on va fundar la seva pròpia escola, que va assolir un prestigi considerable i va atreure deixebles de tot l'Imperi, entre ells el futur emperador Adrià. Epictet no va escriure ell mateix cap obra: tot el seu pensament ens ha arribat gràcies al seu deixeble Arrià, que va transcriure les seves lliçons orals en els vuit llibres de les Diatribes (dels quals només se'n conserven quatre sencers) i en el breu i extraordinàriament influent Manual (Encheiridion), un compendi de màximes pràctiques que resumeix l'essència de l'ètica estoica en la seva forma més accessible i que va exercir una influència enorme al llarg dels segles, des dels primers cristians fins als militars i governants moderns. El nucli de la filosofia d'Epictet és la distinció fonamental entre allò que depèn de nosaltres (efi' hemin) —els nostres judicis, desitjos, aversions i accions— i allò que no en depèn —el cos, la propietat, la reputació, i en general tot allò controlat per forces externes—, distinció de la qual se'n deriva el seu consell ètic central: concentrar tota l'atenció i l'esforç moral exclusivament en allò que depèn de nosaltres, ja que és l'única via cap a la llibertat interior i la impertorbabilitat davant les circumstàncies externes, per adverses que siguin. Aquesta filosofia, forjada per algú que havia experimentat en primera persona l'esclavitud i possiblement una coixesa permanent causada per un antic amo, transmet una autoritat existencial poc habitual entre els filòsofs estoics de tradició aristocràtica, i el seu missatge de resiliència interior davant l'adversitat externa continua ressonant en la teràpia cognitiva-conductual contemporània i en els moviments de renovat interès popular per l'estoïcisme.

4 obres

• A Selection from the Discourses of Epictetus with the Encheiridion
• The Enchiridion
• The Golden Sayings of Epictetus, with the Hymn of Cleanthes
• The Teaching of Epictetus