George Berkeley
Filòsof i bisbe anglicà irlandès (1685–1753), nascut a prop de Kilkenny, format al Trinity College de Dublín, on va desenvolupar l'essencial del seu pensament filosòfic abans dels vint-i-vuit anys, i posteriorment consagrat bisbe de Cloyne el 1734, càrrec que va exercir amb dedicació pastoral durant les dues últimes dècades de la seva vida, incloent-hi un període com a missioner filantròpic frustrat a Amèrica, on va intentar sense èxit fundar un col·legi a les Bermudes per educar colons i indígenes. Berkeley és conegut sobretot com el fundador de l'idealisme immaterialista, la doctrina resumida en la seva cèlebre màxima llatina esse est percipi («ésser és ser percebut»), segons la qual els objectes materials no tenen existència independent de la ment que els percep, de manera que allò que anomenem «matèria» no és sinó un conjunt d'idees o percepcions sensorials organitzades sense necessitat de postular una substància material subjacent inobservable. En els seus Tres diàlegs entre Hylas i Philonous (1713) i el Tractat sobre els principis del coneixement humà (1710), Berkeley va argumentar que la noció de matèria inerta i inconscient, defensada per Locke i altres empiristes, era una abstracció incoherent i innecessària, i que la consistència i regularitat del món percebut només podia explicar-se per l'existència d'una ment infinita —Déu— que percep contínuament totes les coses i produeix en les ments finites les idees ordenades que anomenem naturalesa. Lluny de ser un escepticisme radical, Berkeley considerava la seva filosofia una defensa del sentit comú i, sobretot, una arma contra l'ateisme i el materialisme científic de la seva època, ja que en eliminar la matèria com a substància independent eliminava també el suport metafísic per a un univers autosuficient sense necessitat de Déu. La seva crítica aguda a l'abstracció excessiva del llenguatge filosòfic i la seva anàlisi pionera de la percepció visual en el Assaig sobre una nova teoria de la visió (1709) van exercir una influència duradora sobre l'empirisme britànic posterior, especialment sobre Hume, i sobre la filosofia de la percepció fins avui.
8 obres
- Alcifró, o el filòsof minuciós
- El qüestionador
- Les obres de George Berkeley, vol. 1 de 4: obres filosòfiques, 1705-21
- Obediència passiva
- Three Dialogues Between Hylas and Philonous in Opposition to Sceptics and Atheis
- Tractat sobre els principis del coneixement humà
- Un assaig cap a una nova teoria de la visió
- Una proposta per proveir millor d'esglésies les nostres colònies estrangeres, i…