John Locke
Filòsof i metge anglès (John Locke, 1632–1704), nascut a Wrington, Somerset, format en medicina i filosofia natural a Oxford, i el fundador de l'empirisme britànic i un dels teòrics polítics més influents de la història. Metge personal i conseller polític del comte de Shaftesbury, va viure exiliat als Països Baixos durant els anys de repressió política a Anglaterra, tornant només després de la Revolució Gloriosa de 1688, esdeveniment que la seva obra política contribuiria a justificar teòricament. A l'Assaig sobre l'enteniment humà (1689) va rebutjar la doctrina de les idees innates i va sostenir que la ment neix com una «taula rasa» (tabula rasa), un full en blanc que rep tot el seu contingut a través de l'experiència sensorial i la reflexió sobre aquesta experiència: no hi ha res en l'enteniment que no hi hagi passat abans pels sentits, principi fundacional de tota la tradició empirista britànica posterior. Als Dos tractats sobre el govern civil (1689), escrits en part per refutar l'absolutisme de dret diví defensat per Robert Filmer, va desenvolupar una teoria del contracte social radicalment diferent de la de Hobbes: l'estat de natura no és una guerra de tots contra tots sinó una condició regida per la llei natural, on tots els homes són lliures i iguals i posseeixen drets naturals a la vida, la llibertat i la propietat; el govern legítim neix del consentiment dels governats exclusivament per protegir aquests drets, i si els viola sistemàticament, el poble conserva el dret de rebel·lió. Aquestes idees van influir directament la Declaració d'Independència dels Estats Units i la Il·lustració francesa, i el situen com el pare intel·lectual del liberalisme polític modern.