Mikhaïl Bakunin

Revolucionari i teòric anarquista rus (1814–1876), nascut en una família noble de Tver, oficial de l'exèrcit rus que va abandonar la carrera militar per la filosofia hegeliana a Moscou i després a Berlín, per acabar convertit en el revolucionari professional més actiu i itinerant del segle XIX: va participar en aixecaments a París, Praga i Dresden entre 1848 i 1849, va ser condemnat a mort dues vegades, extradit a Rússia, i va passar més de deu anys empresonat en fortaleses txaristes —perdent-hi tota la dentadura per l'escorbut— i desterrat a Sibèria, d'on va fugir en una odissea espectacular travessant el Pacífic, els Estats Units i l'Atlàntic per tornar a Europa. Rival ferotge de Marx dins de la Primera Internacional dels Treballadors, on defensava un federalisme antiautoritari contra el centralisme marxista, la seva expulsió d'aquesta organització el 1872, orquestrada per Marx al congrés de la Haia, va cristal·litzar la fractura permanent entre marxisme i anarquisme dins del moviment obrer internacional. La seva obra més coneguda, Déu i l'Estat (pòstuma, inacabada), formula amb força retòrica extraordinària els principis fonamentals de l'anarquisme col·lectivista: rebuig radical de tota autoritat imposada des de dalt, sigui divina o estatal —«si Déu existís, caldria abolir-lo»—, denúncia que l'Estat, fins i tot en la seva forma «obrera» proposada per Marx, sempre acabaria generant una nova classe dominant de buròcrates que substituiria l'antiga aristocràcia, i defensa de la revolució social espontània dels de baix, organitzada en federacions lliures de treballadors i comunitats autogestionades, sense partit ni dictadura del proletariat com a intermediaris. La seva profecia que la «dictadura del proletariat» marxista degeneraria inevitablement en una nova tirania burocràtica es va complir amb una precisió històrica esfereïdora al segle XX, fent de Bakunin, més que cap altre pensador del seu temps, un crític anticipat i lúcid del totalitarisme d'estat que es reclamaria del socialisme.

4 obres

• Déu i l'Estat
• Estatisme i anarquia
• Federalisme, socialisme i antiteologisme
• L'Imperi knouto-germànic i la Revolució social