Pensaments (ed. 2)
- Idioma:
- anglès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Amb errors d'escaneig (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà) · 5 passatges il·legibles, exclosos de les respostes
- Extensió:
- ~110.000 paraules · 499 passatges
Cita aquesta obra
- APAPascal. (n.d.). Pascal's Pensées [Pensaments (ed. 2)]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/blaise-pascal/pascal-s-pensees
- MLAPascal. Pascal's Pensées [Pensaments (ed. 2)]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/blaise-pascal/pascal-s-pensees.
- ChicagoPascal. Pascal's Pensées [Pensaments (ed. 2)]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/blaise-pascal/pascal-s-pensees.
Referència de l'edició que reprodueix SigPhi: SigPhi n'és la reproducció digital, no l'editor. L'any de l'edició no consta a les metadades (per això «n.d.») i el traductor només hi surt quan consta.
De què tracta
Els fragments que Pascal va deixar per a una apologia del cristianisme que la seva mort va deixar sense escriure.
Context i història
Pascal va morir el 1662 als trenta-nou anys deixant centenars de fragments escrits per a una apologia del cristianisme que no va arribar a redactar. Alguns son paragrafs acabats, altres tres paraules; els va deixar lligats en feixos que donen indicis de l'ordre previst. Tot el que llegim, doncs, es una ordenacio feta per editors, i cada edicio ordena diferent —per aixo els numeros de fragment no coincideixen entre elles i cal dir sempre quina s'usa. Aqui hi ha l'aposta, el «cor te raons que la rao no coneix», l'home com a canya pensant, i el silenci etern dels espais infinits. AVIS: el catàleg conte DUES traduccions angleses d'aquesta mateixa obra, «Pascal's Pensées» i «The Thoughts of Blaise Pascal». No es cap error —son edicions diferents— pero convé saber-ho: un mateix fragment hi surt dues vegades amb paraules i numeracio distintes.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
And men of intuition who are only intuitive cannot have the patience to reach to first principles of things speculative and conceptual, which they have never seen in the world, and which are altogether out of the common. There are different kinds of right understanding;[2] some have right understanding in a certain order of things, and not in others, where they go astray. Some draw conclusions well from a few premises, and this displays an acute judgment. Others draw conclusions well where there are many premises. For example, the former easily learn hydrostatics, where the premises are few, but the conclusions are so fine that only the greatest acuteness can reach them. And in spite of that these persons would perhaps not be great mathematicians, because mathematics contain a great number of premises, and there is perhaps a kind of intellect that can search with ease a few premises to the bottom, and cannot in the least penetrate those matters in which there are many premises. There are then two kinds of intellect: the one able to penetrate acutely and deeply into the conclusions of given premises, and this is the precise intellect; the other able to comprehend a great number of premises without confusing them, and this is the mathematical intellect. The one has force and exactness, the other comprehension. Now the one quality can exist without the other; the intellect can be strong and narrow, and can also be comprehensive and weak. Those who are accustomed to judge by feeling do not understand the process of reasoning, for they would understand at first sight, and are not used to seek for principles.…