El contracte social
- Idioma:
- francès
- Completesa:
- Obra completa
- Autoria:
- Escrita per l'autor
- Estat del text:
- Sense soroll d'escaneig detectat (mesura automàtica sobre tot el text, no revisada a mà)
- Extensió:
- ~320.000 paraules · 1.512 passatges
Cita aquesta obra
- APAJean-Jacques Rousseau. (n.d.). Du contrat social (Le contrat social) [El contracte social]. Digital reproduction: SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/jean-jacques-rousseau/du-contrat-social-le-contrat-social
- MLAJean-Jacques Rousseau. Du contrat social (Le contrat social) [El contracte social]. Digital reproduction, SigPhi, https://sigphiai.com/ca/works/jean-jacques-rousseau/du-contrat-social-le-contrat-social.
- ChicagoJean-Jacques Rousseau. Du contrat social (Le contrat social) [El contracte social]. Digital reproduction, SigPhi. https://sigphiai.com/ca/works/jean-jacques-rousseau/du-contrat-social-le-contrat-social.
Referència de l’edició reproduïda. SigPhi és la reproducció digital, no l’editor. S’hi inclouen l’any, l’editorial i el traductor quan consten; «n.d.» indica que no consta l’any. La responsabilitat d’un pròleg o d’una nota es determina segons el passatge citat.
De què tracta
«L'home ha nascut lliure, i pertot és encadenat»: la recerca d'una forma d'associació on obeir la llei sigui obeir-se a si mateix, perquè la llei és expressió de la voluntat general.
Context i història
Publicat a Amsterdam el 1762, el mateix any que l'Emili. La reacció va ser fulminant: condemnat a París i a Ginebra, cremat públicament a la seva ciutat natal, i Rousseau fugint amb ordre de detenció al damunt. Trenta anys després, els revolucionaris francesos el duien com un breviari — Robespierre el citava de memòria — i la sobirania popular que hi va llegir tothom ha quedat com a fonament de les democràcies modernes, amb un debat mai tancat sobre si el llibre hi porta o si també pot justificar el contrari.
Context editorial, no una font citable: a diferència dels passatges de l'obra, aquestes dades no es poden contrastar amb el corpus.
La guerre n’est donc point une rélation d’homme à homme, mais une rélation d’État à État, dans laquelle les particuliers ne sont ennemis qu’accidentellement, non point comme hommes ni même comme citoyens, mais comme soldats ; non point comme membres de la patrie, mais comme ses défenseurs. Enfin chaque État ne peut avoir pour ennemis que d’autres États & non pas des hommes, attendu qu’entre choses de diverses natures on ne peut fixer aucun vrai rapport. Ce principe est même conforme aux maximes établies de tous les tems & à la pratique constante de tous les peuples policés. Les déclarations de guerre sont moins des avertissemens aux puissances qu’à leurs sujets. L’étranger, soit roi, soit particulier, soit peuple, qui vole tüe ou détient les sujets sans déclarer la guerre au prince, n’est pas un ennemi, c’est un brigand. Même en pleine guerre un prince juste s’empare bien en pays ennemi de tout ce qui appartient au public, mais il respecte la personne & les biens des particuliers ; il respecte des droits sur lesquels sont fondés les siens. La fin de la guerre étant la destruction de l’Etat ennemi, on a droit d’en tuer les défenseurs tant qu’ils ont les armes à la main ; mais sitôt qu’ils les posent & se rendent, cessant d’être ennemis ou instrumens de l’ennemi, ils redeviennent simplement hommes & l’on n’a plus de droit sur leur vie. Quelquefois, on peut tuer l’Etat sans tuer un seul de ses membres : Or la guerre ne donne aucun droit qui ne soit nécessaire à sa fin. Ces principes ne sont pas ceux de Grotius ; ils ne sont pas fondés sur des autorités de poëtes, mais ils dérivent de la nature des choses, & sont fondés sur la raison.
Temes de l'obra
Cites
«El més fort no és mai prou fort per ser sempre el senyor, si no transforma la seva força en dret i l'obediència en deure.»
«Renunciar a la pròpia llibertat és renunciar a la pròpia qualitat d'home, als drets de la humanitat, fins i tot als propis deures.»
«L'home ha nascut lliure, i pertot arreu es troba encadenat. Tal es creu el senyor dels altres, que no deixa de ser més esclau que ells.»