Jean-Jacques Rousseau

Filòsof, escriptor i teòric polític ginebrí de la Il·lustració (1712–1778), nascut a Ginebra en una família d'artesans calvinistes, autodidacta que va portar una vida errant per Europa —secretari, preceptor, copista de música, vagabund— abans d'assolir la fama sobtada als trenta-huit anys amb el seu Discurs sobre les ciències i les arts (1750), obra premiada per l'Acadèmia de Dijon que ja hi defensava la tesi provocadora que el progrés cultural i científic havia corromput, en lloc de millorar, la moral humana.

Aquesta desconfiança envers la civilització es va aprofundir al Discurs sobre l'origen de la desigualtat (1755), on va sostenir que l'ésser humà en estat de natura era essencialment bo, lliure i feliç, i que la institució de la propietat privada va ser l'origen històric de la desigualtat, la dependència i el conflicte social —tesi resumida en la seva cèlebre afirmació que el primer home que va tancar un terreny i va dir «això és meu» va ser el veritable fundador de la societat civil, amb totes les seves misèries.

La seva obra política mestra, El contracte social (1762), comença amb la seva frase més famosa —«l'home ha nascut lliure, i pertot arreu està encadenat»— i proposa una teoria radical de la sobirania popular: la legitimitat política només pot néixer d'un pacte entre ciutadans lliures i iguals que cedeixen la seva llibertat natural a canvi de la llibertat civil, sotmesos a la «voluntat general», l'expressió del bé comú que és sempre correcta encara que pugui contradir la voluntat de la majoria en un moment donat —concepte ambigu i debatut que alguns han llegit com a font del totalitarisme democràtic i altres com a fonament de la democràcia radical.

L'Emili, o de l'educació (1762), tractat pedagògic en forma de novel·la, proposa una educació natural que respecti el desenvolupament espontani de l'infant lluny de la corrupció social. Perseguit i condemnat per les autoritats de Ginebra i de París arran de les seves idees religioses heterodoxes, va passar els últims anys en un exili turmentat, escrivint les seves Confessions, un dels primers grans exercicis d'introspecció autobiogràfica de la literatura occidental.