Confuci
Filòsof, educador i home d'estat xinès (551–479 aC), nascut a l'estat de Lu, a l'actual província de Shandong, en una família noble empobrida, format tot i tenir un origen social modest gràcies a l'estudi autodidacta dels rituals, la música, la poesia i la història de la dinastia Zhou, que va acabar convertint-se en el gran codificador i transmissor. Va exercir diversos càrrecs administratius menors al seu estat natal i va aspirar durant anys a obtenir una posició d'influència política que li permetés posar en pràctica les seves idees de reforma moral del govern, aspiració que mai es va complir del tot, cosa que el va portar a passar més d'una dècada errant per diversos estats xinesos acompanyat d'un grup de deixebles, oferint el seu consell a governants que rares vegades el van seguir. La seva doctrina, coneguda a Occident amb el nom llatinitzat de confucianisme, no ens ha arribat directament de la seva mà sinó a través dels Analectes (Lunyu), un recull de màximes i diàlegs breus compilat pels seus deixebles després de la seva mort, que constitueix el text fundacional de tota la tradició confuciana posterior. El nucli del seu pensament ètic i polític gira entorn del concepte de ren, sovint traduït com «humanitat», «benevolència» o «virtut humana», la qualitat moral suprema que es manifesta en el respecte, la compassió i la rectitud envers els altres, i que s'aprèn i es cultiva mitjançant l'estudi, l'autoexamen constant i, sobretot, la pràctica escrupolosa del li, els rituals i normes de decòrum que regeixen les relacions socials i familiars. Confuci va emfasitzar especialment la importància de les cinc relacions jeràrquiques fonamentals (governant-súbdit, pare-fill, marit-muller, germà gran-germà petit, amic-amic) com a fonament de l'ordre social, i va defensar que el bon govern depèn més de l'exemple moral dels governants que de les lleis i càstigs coercitius —la seva màxima «governa mitjançant la virtut i tothom es girarà cap a tu, com les estrelles cap a l'estel polar» resumeix aquesta convicció. El confucianisme, elevat a filosofia d'estat durant la dinastia Han i posteriorment reelaborat pel neoconfucianisme de la dinastia Song, ha exercit durant més de dos mil anys una influència absolutament central sobre la cultura política, ètica i educativa de la Xina i de tot l'Àsia oriental.
6 obres
- Analectes de Confuci
- Analectes de Confuci (ed. 2)
- Analectes de Confuci (zh)
- El llibre del deure filial
- Els Quatre Llibres I: Analectes, El Gran Aprenentatge, La Doctrina del Mig (Legge)
- La saviesa de Confuci
Temes que tracta
Cites
“L'home superior centra la seva atenció en allò que és radical. Un cop establert això, tots els camins pràctics sorgeixen naturalment.”
The Analects of Confucius (from the Chinese Classics)
“Quan saps una cosa, sostenir que la saps; i quan no saps una cosa, admetre que no la saps — això és el coneixement.”
The Analects of Confucius (from the Chinese Classics)
“L'home superior és catòlic i no partidista. L'home mitjà és partidista i no catòlic.”
The Analects of Confucius (from the Chinese Classics)
“Veure el que és correcte i no fer-ho és manca de coratge.”
The Analects of Confucius (from the Chinese Classics)
“Recompensa la injúria amb justícia, i recompensa la bondat amb bondat.”
The Analects of Confucius (from the Chinese Classics)
“No tinguis amics que no siguin iguals a tu. Quan tinguis faltes, no tinguis por d'abandonar-les.”
The Analects of Confucius (from the Chinese Classics)