Johann Fichte
Filòsof idealista alemany (1762–1814), nascut a Rammenau, Saxònia, en una família humil de teixidors que va poder estudiar gràcies al mecenatge d'un noble local impressionat per la seva memòria prodigiosa, catedràtic a Jena i, després, primer rector electe de la nova Universitat de Berlín que ell mateix va ajudar a fundar i dissenyar. Deixeble entusiasta de Kant —a qui va visitar el 1791 i amb qui va mantenir una relació ambivalent d'admiració profunda i tensió creixent, després que Kant es distanciés públicament de les seves interpretacions—, va desenvolupar a la Wissenschaftslehre (Doctrina de la ciència), reelaborada en múltiples i divergents versions al llarg de tota la seva vida, un idealisme radical que pretenia superar el dualisme kantià entre fenomen i cosa en si: per a Fichte, tota realitat —el jo i el no-jo, el subjecte i el món objectiu que se li oposa i el limita— es dedueix de l'activitat autoposicional absoluta del Jo pur, un acte originari i lliure d'autoconsciència del qual deriva tota la resta mitjançant un procés dialèctic de tesi, antítesi i síntesi que Hegel desenvoluparia després amb molta més fama i sistematicitat. Va perdre la seva càtedra a Jena el 1799, acusat formalment d'ateisme arran del cèlebre «conflicte de l'ateisme» (Atheismusstreit), per haver identificat Déu amb l'ordre moral còsmic vivent més que amb una substància personal transcendent, controvèrsia que el va deixar sense feina durant anys. En la seva Fonamentació del dret natural (1796) i en la Doctrina de l'ètica (1798) va desenvolupar també una filosofia política i moral pròpia centrada en el reconeixement intersubjectiu com a condició de l'autoconsciència. Durant l'ocupació napoleònica de Prússia, després de la humiliant derrota de Jena, va pronunciar els seus cèlebres Discursos a la nació alemanya (1808), una sèrie de catorze conferències patriòtiques a Berlín, pronunciades sota vigilància francesa, que exalten l'educació nacional universal i el caràcter espiritual distintiu i originari del poble alemany com a via de regeneració moral, cultural i política —textos que serien més tard reivindicats, de forma controvertida i sovint distorsionada i descontextualitzada, per corrents nacionalistes del segle XIX i XX.
13 obres
- Achtundvierzig Briefe von Johann Gottlieb Fichte und seinen Verwandten
- Addresses to the German nation
- Discursos a la nació alemanya (trad. R.F. Jones i G.H. Turnbull)
- El significat religiós de la ciència del saber
- Els trets característics de l'època present: conferències de Fichte
- Epistemologia
- Epistemologia (ed. 2)
- La dignitat de l'home
- Les obres populars de Johann Gottlieb Fichte
- Reden an die deutsche Nation
- Sämmtliche Werke 8 Vermischte Schriften und Aufsätze
- The vocation of man
- Versuch einer Kritik aller Offenbarung