Bíblia
Col·lecció de textos sagrats que constitueix l'escriptura canònica del judaisme i del cristianisme, composta al llarg d'un període de més de mil anys per una multitud d'autors, tradicions orals i comunitats redactores diferents, i dividida tradicionalment en dues grans parts. La primera, la Bíblia hebrea o Tanakh —anomenada per la tradició cristiana Antic Testament—, inclou la Torà o els cinc llibres de Moisès (Gènesi, Èxode, Levític, Nombres i Deuteronomi), amb els relats de la creació, els patriarques, l'èxode d'Egipte i el codi legal fonamental del poble d'Israel; els Nevi'im o llibres profètics, que combinen narrativa històrica (Josuè, Jutges, Samuel, Reis) amb l'oratòria dels grans profetes literaris (Isaïes, Jeremies, Ezequiel i els dotze profetes menors); i els Ketuvim o Escrits, un conjunt heterogeni que inclou poesia (Salms), literatura sapiencial (Proverbis, Job, Eclesiastès), narrativa (Rut, Ester, Daniel) i altres materials. La segona part, exclusiva del cristianisme, és el Nou Testament, redactat en grec durant el segle I dC, que inclou els quatre evangelis canònics (Mateu, Marc, Lluc i Joan) amb el relat de la vida, ensenyament, mort i resurrecció de Jesús de Natzaret; els Fets dels Apòstols, que narra l'expansió del cristianisme primitiu; les epístoles, majoritàriament atribuïdes a Pau de Tars, que en constitueixen el nucli doctrinal més antic; i l'Apocalipsi, un text apocalíptic ple de simbolisme visionari. Més enllà de la seva funció religiosa central per a milers de milions de creients, la Bíblia és, des d'un punt de vista purament històric i literari, el text individual amb més influència sobre la civilització occidental, tant per la seva empremta directa en el dret, la moral i les institucions com per haver estat, durant segles, la font principal de referències, metàfores i estructures narratives de la literatura, l'art i la música occidentals. Traduïda a més llengües que cap altre llibre de la història, la seva transmissió textual —des dels manuscrits del mar Mort fins a les grans edicions crítiques modernes— constitueix també un dels camps més extensos i tècnicament complexos de la filologia acadèmica.