David Hume

Filòsof, historiador i assagista escocès (1711–1776), nascut i mort a Edimburg, figura central de la Il·lustració escocesa i, juntament amb Locke i Berkeley, un dels tres grans empiristes britànics, malgrat que mai va aconseguir una càtedra universitària a causa de la seva reputació d'escepticisme religiós, i es va guanyar la vida com a bibliotecari, secretari diplomàtic i, sobretot, com a historiador d'èxit comercial notable amb la seva History of England. La seva obra filosòfica capital, el Tractat de la naturalesa humana (1739–1740), escrit abans dels trenta anys i que ell mateix va lamentar que «va caure mort de la impremta» per manca de repercussió inicial, desenvolupa un empirisme radical segons el qual tot el nostre coneixement prové en última instància d'impressions sensorials, i cap idea abstracta, per general que sembli, no és res més que una còpia atenuada d'aquestes impressions. D'aquí en deriva el seu escepticisme més cèlebre i influent, el problema de la inducció: Hume argumenta que la creença en la causalitat —que un esdeveniment en produeix necessàriament un altre— no es pot justificar mai per la raó, sinó únicament pel costum i l'hàbit psicològic derivats de la repetida associació d'impressions, ja que mai observem la connexió necessària entre causa i efecte, només la seva successió constant. Aquest escepticisme epistemològic, reformulat de manera més accessible a la Investigació sobre l'enteniment humà (1748), va ser el que, en paraules del propi Kant, el va despertar del seu «somni dogmàtic». En ètica, Hume va defensar que la raó és i ha de ser «esclava de les passions», i que els judicis morals no deriven de la raó sinó del sentiment moral i la simpatia natural envers els altres. La seva famosa «llei de Hume» —la impossibilitat lògica de derivar un «ha de ser» normatiu d'un «és» merament descriptiu— continua sent un dels problemes centrals de la metaètica contemporània. Els seus Diàlegs sobre la religió natural, publicats pòstumament el 1779 per evitar controvèrsia en vida, contenen una de les crítiques més devastadores mai escrites contra l'argument teleològic de l'existència de Déu.

10 obres

• An Enquiry Concerning Human Understanding
• An Enquiry Concerning the Principles of Morals
• Assaigs
• Dialogues Concerning Natural Religion
• Discursos polítics
• La història d'Anglaterra en tres volums, vol. I, part D
• La història d'Anglaterra, volum I
• Obres filosòfiques, vol. 1 (de 4)
• Obres filosòfiques, vol. 2 (de 4)
• Tractat sobre la naturalesa humana