SigPhiSigPhi

Maquiavel

Diplomàtic, historiador i teòric polític florentí (1469–1527), funcionari de la República florentina durant catorze anys com a secretari de la Segona Cancelleria, càrrec des del qual va emprendre nombroses missions diplomàtiques que li van permetre observar de primera mà el funcionament real del poder a les corts italianes i franceses, i sobretot la figura de Cèsar Borja, model directe per a algunes de les seves idees polítiques. Destituït i empresonat el 1512 amb el retorn dels Mèdici al poder, torturat i finalment desterrat a la seva finca rural, va escriure allà, en pocs mesos i sense poder tornar a exercir mai més la carrera política que tant estimava, l'obra que li donaria fama immortal i infame alhora: El príncep (1513, publicat pòstumament el 1532), un breu tractat que analitza amb un realisme despullat de moralisme com s'adquireix, es manté i es perd el poder polític, aconsellant sense embuts l'engany, la crueltat calculada i la simulació quan la raó d'estat ho requereix, i formulant la seva màxima més cèlebre i controvertida: és més segur ser temut que estimat, si no es poden tenir les dues coses alhora. Aquesta obra el va convertir en sinònim, encara avui, de la política cínica i sense escrúpols —«maquiavèl·lic»—, encara que els seus Discursos sobre la primera dècada de Titus Livi, molt més extensos i menys llegits, revelen un pensador republicà apassionat, admirador de les virtuts cíviques de la Roma antiga i defensor d'un govern mixt basat en la participació popular i el conflicte productiu entre classes socials, cosa que ha portat molts estudiosos moderns a llegir-lo com un dels primers i més lúcids teòrics del realisme polític, no com un simple apologeta de la tirania.

10 obres

Temes que tracta