SigPhiSigPhi

Immanuel Kant

Filòsof alemany de la Il·lustració (1724–1804), nascut, va viure i va morir a Königsberg, a Prússia Oriental, sense allunyar-se-n'hi mai més de pocs quilòmetres al llarg de vuitanta anys d'una vida d'una regularitat proverbial —es diu que els veïns posaven en hora els rellotges amb els seus passejos vespertins— però d'una revolució intel·lectual sense parangó a la història de la filosofia. Despertat, segons pròpia confessió, del seu «somni dogmàtic» per la lectura de Hume, va emprendre a la Crítica de la raó pura (1781) el projecte de determinar els límits i les condicions de possibilitat de tot coneixement humà: la seva «revolució copernicana» consisteix a girar la relació tradicional entre ment i món, sostenint que no és la ment la que s'ajusta a la realitat sinó que és la realitat, tal com la coneixem, la que s'ajusta a les estructures a priori de la nostra sensibilitat (espai i temps) i el nostre enteniment (les categories), de manera que mai podem conèixer les coses «en si mateixes» sinó només com a fenòmens. A la Crítica de la raó pràctica i a la Fonamentació de la metafísica dels costums va desenvolupar una ètica deontològica centrada en l'imperatiu categòric —«actua només segons una màxima tal que puguis voler alhora que es converteixi en llei universal»— que fa de la bona voluntat, no de les conseqüències, el fonament de la moralitat, i que exigeix tractar tota persona sempre com a fi en si mateixa, mai només com a mitjà. Va escriure també sobre estètica (Crítica del judici), política (Sobre la pau perpètua, precursor de les organitzacions internacionals) i religió, i la seva obra marca la divisòria entre la filosofia moderna i tota la filosofia posterior, que és, en un sentit real, o kantiana o postkantiana.

20 obres