John Stuart Mill

Filòsof i economista polític anglès (1806–1873), nascut a Londres, fill de l'utilitarista James Mill, que li va imposar des de nadó una educació intel·lectual extraordinàriament exigent i precoç —grec als tres anys, llatí als vuit— dissenyada per convertir-lo en el successor perfecte de l'utilitarisme benthamià; als vint anys va patir una greu crisi depressiva, que va narrar amb franquesa a la seva Autobiografia, i que el va portar a matisar tota la vida l'utilitarisme rígid rebut de son pare amb la poesia, l'emoció i el pensament de Coleridge i els romàntics.

A L'utilitarisme (1861) va reformular el principi de la major felicitat introduint una distinció qualitativa entre plaers superiors i inferiors —«és millor ser un Sòcrates insatisfet que un porc satisfet»— que allunyava la doctrina del hedonisme simple de Bentham cap a un utilitarisme més refinat. Sobre la llibertat (1859), la seva obra més llegida, formula el «principi del dany»: la societat només pot restringir legítimament la llibertat individual per prevenir dany a altres, mai per paternalisme ni per imposar la moral majoritària, i defensa amb passió la llibertat d'expressió, fins i tot de les opinions errònies, com a condició del progrés intel·lectual col·lectiu.

La subjecció de les dones (1869), escrit sota la profunda influència de la seva companya i posterior esposa Harriet Taylor, és un dels primers i més contundents al·legats filosòfics a favor de la igualtat legal i social plena entre els sexes. Autor també dels influents Principis d'economia política (1848) i del Sistema de lògica (1843), diputat al Parlament britànic, hi va defensar el sufragi femení.

El 21 d'abril de 1868 va defensar mantenir la pena de mort per als assassinats agreujats i va anunciar el vot contrari a l'esmena abolicionista, esdevenint en vida l'intel·lectual públic més influent de l'Anglaterra victoriana.