Marc Aureli

Emperador romà i filòsof estoic (121–180 dC), últim dels anomenats «cinc bons emperadors», educat des de jove en la tradició estoica per mestres com Juni Rústic, que li va fer conèixer els Discursos d'Epictet, obra que va marcar per sempre el seu pensament. Va governar l'Imperi Romà des del 161 fins a la seva mort, un dels regnats més exigents de la història imperial, marcat gairebé sense pausa per guerres al front danubià contra les tribus germàniques i sàrmates, una devastadora pesta que va delmar la població de l'imperi, i les tensions polítiques internes d'un govern gegantí. Va escriure les Meditacions —el títol original grec, Ta eis heauton, significa literalment «a si mateix»— com un diari filosòfic personal, probablement durant les seves campanyes militars, sense cap intenció de publicar-lo, cosa que li dona una autenticitat i una intimitat úniques entre els textos filosòfics de l'antiguitat: no és un tractat sistemàtic sinó una col·lecció d'exhortacions, recordatoris i exercicis espirituals que l'emperador es dirigia a si mateix per mantenir-se fidel als principis estoics enmig de les pressions aclaparadores del poder. Hi insisteix repetidament en la naturalesa efímera de la fama, la riquesa i fins i tot la vida mateixa; en l'acceptació serena del que no depèn de nosaltres; en el deure de complir la pròpia funció social amb virtut, sense esperar reconeixement; i en la unitat racional de l'univers (el logos) del qual tots els éssers formen part. Redescobertes i publicades per primera vegada al segle XVI, les Meditacions són avui un dels textos de filosofia pràctica més llegits de tota la història, admirades tant per la seva profunditat moral com pel contrast commovedor entre l'home més poderós del món conegut i la seva lluita íntima per la humilitat i l'autodomini.

3 obres

• Meditacions
• Meditacions (ed. 2)
• Meditacions (ed. 3)