SigPhiSigPhi

Arthur Schopenhauer

Filòsof alemany (1788–1860), nascut a Danzig en el si d'una família de comerciants benestants, formació que li va proporcionar una independència econòmica vitalícia que li va permetre dedicar-se íntegrament a la filosofia sense necessitat de càtedra universitària. La seva obra magna, El món com a voluntat i representació (1818), publicada quan tenia només trenta anys i inicialment gairebé ignorada, exposa un sistema metafísic pessimista d'una originalitat radical: partint de la distinció kantiana entre fenomen i cosa en si, Schopenhauer identifica aquesta última amb una «voluntat» còsmica cega, irracional i sense finalitat, una força universal de desig i impuls que s'objectiva en tota la natura —des de la gravetat fins als instints animals i el desig humà— i que és font inesgotable de sofriment, ja que tot desig satisfet en genera immediatament un altre de nou, condemnant l'existència a un cicle perpetu d'insatisfacció. Aquest pessimisme metafísic, profundament influït pel seu descobriment de la filosofia índia i budista —va ser un dels primers filòsofs europeus a prendre's seriosament els Upanixads i el pensament oriental—, el porta a proposar dues vies d'alliberament parcial del sofriment: la contemplació estètica, especialment a través de la música, que permet a l'individu escapar momentàniament de l'esclavitud de la voluntat individual, i, de manera més radical, l'ascetisme i la negació voluntària de la voluntat de viure, semblant a l'ideal budista de la renúncia. Filòsof brillant però de caràcter difícil i notòriament misantrop, va mantenir una rivalitat aferrissada amb Hegel, de qui menyspreava obertament l'obscuritat i l'optimisme sistemàtic, i la seva filosofia, tot i ser marginal en vida, va exercir una influència decisiva sobre pensadors i artistes posteriors com Nietzsche, Wagner, Freud i Tolstoi.

16 obres

Temes que tracta